Coses que ja no tornaran…
… de jove, allà pels anys setanta del segle passat, un dissabte al mes pujava al trenet en Llíria cap a València i així poder passar la vesprada a “Viuda de Miguel Roca”, al principi del carrer de la Pau, escoltant música als tocadiscos que tenien preparats i poder d’aquesta manera decidir quin “LP” o “single” comprava… enyorances descolorides… ja quasi en blanc i negre…
+info