El sol després dels trons

… des de Llíria, una vista cap a ponent ahir a penúltima hora de la vesprada… sembla un incendi… però no… uns minuts abans cap als Serrans i el Racó d’Ademús estava tronant espectacularment… i quan la negror va començar a avançar cap al Camp de Túria, el sol renaixia on abans era turmenta…

piulada

Passeig matinal

… a primera hora del matí caminant he anat a parar a la partida de Beniali de Llíria… aprofitant per a inspeccionar per fora eixa parcel·la amb vistes que tinc de cara al tossal de l’antiga Edeta… sense pretensions, un mini xalet per quan em jubile de la jubilació… feta la foto, he accelerat per retornar ràpidament a casa!!!

piulada

Ara s’ou el xiulit d’un tren. Durà gents i pecats i esperances i dol.

… a la capital, s’afona… pel Camp de Túria, s’aireja…

… oficialment era FEVE. Posteriorment, i en l’actualitat, Metro València. Però, per als que tenim certa edat, tan adés com ara (i sempre) serà el Trenet, amb majúscula. Passen els anys i el de Llíria, amb sols una via, li ve a costar quasi el mateix arribar al Cap i Casal que al segle XIX…

+ piulada 1

+ piulada 2

De ‘Coral romput’ (Vicent Andrés Estellés)

“… El camp de Burjassot i el camp de Borbotó,
el secà de Paterna i el secà de Godella,
i els cementeris blancs i els rajolars vermells,
i el tren que va a Paterna i el que ve de Paterna,
i després el de Llíria i més tard el de Bétera,
i aquells tramvies grocs i casa la Conilla,
i Beniferri amb àlbers i canyars i senderes,
i els grans pins del castell vinclats damunt la sèquia,
i el tren de Burjassot, i el tren que puja a Llíria,
i el que baixa de Llíria, i el que acaba en Montcada,
i la calç de les coves que hi ha per Benimàmet,
i el que acaba en Paterna, i orinar al corral,
i la flaire dels horts, la calç de les parets
quasi blava amb la lluna, i el silenci, i el tren,
el tren nocturn, que creua solitari la nit,
i el camp de Burjassot, i el camp de Borbotó,
i el secà de Paterna, i el secà de Godella,
i el Pla del Pou, i els masos, les barraques de Lluna,
l’Alqueria del Pi, i el Pixador, i el mas
del Rosari, i la casa del Saboner i el pi,
i el molí de la sal i el llibre que he d’escriure,
i el tren que ve de Llíria i el que puja a Paterna…”

+ piulada 3

La platja de Llíria

… a la meua #Llíria de la infantesa, la dels 60 i 70 del segle passat, la “nueva normalidad” arribava cada any amb les primeres calors ben entrat juny i acabava a la fresqueta de setembre… i la vivíem quotidianament a la séquia major… i els dies de luxe a Dugarref… en la muntanya, “la platja de Llíria”…

+ piulada

Ni om, ni molí

… les persones som tremendament absurdes i aquelles coses que deixem perdre ens encanta oblidar-les amb plaques commemoratives… a #Llíria el molí i l’om es quedaren encorats als temps descolorits i ara la plaça, amb el color, esmenta uns noms que ja quasi ningú recorda el seu significat… ni la seua imatge…

+ piulada