El retorn després de les vacances

… els dies d’agost anaven transcorrent de manera normal… tranquils, pausats, agradables i, per estones, àdhuc lents… de sobte, a partir del 25 han passat a circular a tot hòstia, angoixosament a la velocitat de la llum…  amb sabor amarg… i, sense adonar-te´n, ja és setembre…

piulada

 

… retorne a la feina després de l’agost… i m’adone que al mateix temps que la del #coronavirus… el que urgeix és una vacuna per a superar l’histerisme de la gent…

piulada

Tradicional que sóc

… diuen que actualment les solteres i solters del Japó ja no opten pels bars per conèixer altra gent… prefereixen ara, tan sabuts que són, fer-ho pel Zoom… i que estan contentíssims… el clàssic “folleu, folleu, que el món s’acaba” per a ells sembla que ja és història, si no és virtual… i en un parell de dies també el “fer-se la mà” serà feina del passat… digueu-me clàssic si voleu, però a mi encara  m’agraden els mètodes tradicionals… directes, personals… i palpables!!!

piulada