L’Emmascarat

#BonDia

+Ai quina alegria més gran!!!, quant de temps!!!, per la veu t’he reconegut!!!, Amb la mascareta, ulleres i i barret…

… era la primera vegada que entrava a eixe comerç de Burjassot i que veia a la propeitaria i/o dependenta… però m’ho ha dit amb tanta alegria i il·lusió que li he seguit el corrent… un germà bessó de veu tinc!!!

+ piulada

Juan Roig-i-gualdo

… Juan Roig per on passa, buscant sols benefici propi, ho crema tot, absolutament tot… i fa caixa, molt bona caixa, per això és generós amb les caixes B i adjacents… va estafar al València CF amb la seua secció de bàsquet… i conspirà perquè l’ACB esborrara del mapa, per no tindre així competència, al Bàsquet Llíria, el club històric del País Valencià… per no parlar dels afers de principis dels anys noranta del segle passat on el Gobierno de Felipe, avalat pel Govern de Lerma, els autoritza uns estranys canvis accionarials a les empreses familiars i així els reflotaren completament amb diners públics l’empresa de ceràmica… mínimes pinzellades d’un element que es passa la vida ofrenant noves glòries… exclusivament a la seua butxaca…però que sap vendre-ho molt bé per a aparentar el contrari…

+ piulada

Impersonalitat personalitzada

… temps amargs, grisos, vulgars i desapassionats els que estem creant…

… escrivim, però no llegim… parlem, sense escoltar… observem, oblidant-se de mirar…

… i a partir d’ara, amb la “nueva normalidad”, besos mancats de llavis, sentiments sense abraçades, ni l’escalfor de les mans…

+ piulada

La platja de Llíria

… a la meua #Llíria de la infantesa, la dels 60 i 70 del segle passat, la “nueva normalidad” arribava cada any amb les primeres calors ben entrat juny i acabava a la fresqueta de setembre… i la vivíem quotidianament a la séquia major… i els dies de luxe a Dugarref… en la muntanya, “la platja de Llíria”…

+ piulada

Anem sumant passat i deduint futur

… col·leccionem compulsivament el passat… el somniat i l’oblidat… i cada vegada en tenim més… de passat enyorat… i de l’antiquat també… i a mesura que anem incrementant el temps vetust, es va restant el futur fugaç que, almenys en teoria, ens queda per davant…

+ piulada