Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

Viatge ràpid a Atenes on tenim reunió del Board of Directors de l’European Journalism Centre. És la meua última reunió com a president de la institució, després dels vuit anys reglamentaris en el càrrec. La reunió la fem a la capital grega perquè en pren el relleu Valia Kaimaki i aprofitem per a donar la notícia al seu país i davant de la seua gent.

Quan vaig acceptar fer-me càrrec de la presidència del Centre, després dels anys com a vicepresident d’Ove Joanson, no em podia imaginar que això anava a estar tan complicat. Ningú no podíem imaginar que vindria la pandèmia i que la mateixa tindria un efecte tan determinant sobre institucions com la nostra. No només per l’aturada dràstica de les activitats.

El moment més difícil per a mi, sens dubte, va ser la dimissió del director anterior, Adam Thomas, en plena pandèmia i per raons personals més que comprensibles. El problema és que ens vàrem trobar sense director i per tant amb la necessitat de trobar-ne un del nou, quan no podíem viatjar ni reunir-nos en persona amb els candidats.

Vam triar el director per videoconferència, doncs. “Sense tocar-lo” que m’agrada dir a mi. L’elecció, a més, va ser difícil i complicada perquè s’hi varen presentar un grup de candidats impressionant, amb gent molt més que qualificada i preparada. La feinada va ser decidir-nos entre ells, de nou, sense poder-los veure cara a cara i observar totes aquelles reaccions que tan diuen d’una persona -la química. Finalment vam decidir-nos per Lars Boering.

Passats els anys de la pandèmia ara podem dir que l’EJC ha recuperat una certa estabilitat i normalitat. No encara la que teníem abans de coronavirus, però ja suficient com per a assegurar la tasca de la institució pels pròxims anys. Aquesta és la cosa que em va fer més content de constatar en la reunió d’Atenes, tenint en compte que en els pitjors dies havia arribat a temer per la continuïtat del projecte. Això i saber que deixe la casa en bones mans.