Una operació inesperada
El 10 de setembre em van operar, d’una manera inesperada. Una hèrnia estava danyant-me de forma important una cama i va ser necessari intervenir-hi per frenar el dolor terrible que sentia i per prevenir mals majors.
La veritat és que tot va venir tant ràpid que no me’n vaig arribar a fer una idea cabal del que estava passant. Recorde anar amb la camilla camí del quiròfan i viure aquella escena que tantes vegades hem vist als films, dels llums del sostre passant a tota velocitat del cap als peus.
Per sort, i gràcies a un equip mèdic i assistencial fantàstic tot ha anat bé i ara ja sóc a casa recuperant-me. Una recuperació que per força serà molt lenta i que m’ha obligat a anul·lar tots els actes que tenia previstos com a mínim i de moment fins el mes de novembre. Ho lamente de veritat però ara sí que no tinc cap més remei.
Per cert. Em vaig perdre la manifestació de la Diada. I devia ser la primera vegada que em passava això en trenta dos anys, segons que he calcul·lat,
Sr. Partal,
Li desitjo una ràpida recuperació. El necessitem. La seva mirada lúcida sobre la realitat quotidiana del país ens és tan cabdal com el sol que es lleva cada matí.
Moltes gràcies per tot!!!