Una mascletà, de nou
Deixa un comentariBaixe a València amb l’Assumpció i amb l’Albert Planas i el Julià Guillamon. Baixem per preparar la gran exposició que aquest maig farem sobre VilaWeb al Centre Octubre. Però ja en el tren ens n’adonem que avui hi ha mascletà, així que ens conjurem per trobar el temps d’anar-hi. L’Octubre és a la vora de la plaça així que no ens resultarà difícil.
Acabem per ser-hi a les dues en punt, quan la fallera major dóna l’ordre de començar. Un poc lluny, però el terra retruny. Quan jo era molt jove m’agradava molt posar-me a primer fila, a tocar dels masclets i els trons i notar la carcasa anatòmica tremolar. Ara tot és diferent. La seguretat obliga a posar distància entre el veïnat i el foc així que els primers en realitat ja estan massa lluny. Són aquestes coses incomprensibles de progrès.
Amb tot, m’ha agradat molt reviure-la. Per falles entre poc a València, plena de gent. I una mascletà de poble no té comparança possible –per pobra– amb la de l’ajuntament de València. L’excusa era perfecta doncs, encara que la distància fos excessiva.