Mails per a Hipàtia

El bloc personal de Vicent Partal

Una idea belga

Viatge prou llarg amb un amic belga (ni való ni flamenc) que em refresca la memòria de com s’autogovernen els uns i els altres. Hi ha coses interessants.

1) Bèlgica té un govern federal amb seu a Brussel·les. Però aquest govern sap bé que Bèlgica només és un estat. Per exemple els ministres “regionals” van amb tota normalitat als consells de ministres de la Unió i fins i tot poden anar com a delegació independent a reunions internacionals -els valons, per exemple, van a la famosa francofonia.

2) Per sota del govern federal hi ha governs de dues classes. Una és la dels governs regionals: Flandes, Valònia i Brussel·les. Brussel·les és una mena de territori de ningú però Flandes hi té la capital. Alerta amb la dada: el govern de Flandes no governa sobre Brussel·les però en canvi aquesta ciutat és la capital de Flandes -bàsicament per motius reivindicatius. Posem per cas com si el govern basc decidís fixar la seu a Pamplona, malgrat no tenir competències. La capital de Valònia és Namur.

3) L’altra classe de govern és el de les comunitats lingüístiques: neerlandesa, francòfona i alemanya. Un concepte particularment interessant per a nosaltres. Aquest “govern” lingüístic és el responsable, sobretot, d’educació i cultura. Els flamencs han unificat els dos governs que els toquen (“regional” i de comunitat) però els valons no, els tenen per separat.

I ara els enllaços:
> Govern federal belga
> Govern flamenc (que inclou el govern regional de Flandes i el de la comunitat de llengua neerlandesa)
> Govern de la comunitat de llengua francesa
> Govern de Valònia
> Govern de la comunitat de llengua alemanya
> Govern de la regió de Brussel·les

Resulta curiós constatar que a Brussel·les hi ha la seu de cinc governs: europeu, belga, flamenc, de la comunitat francòfona i brussel·lenc. Més l’OTAN…

Publicat dins de Viatges | Deixa un comentari

  1. No res.

    És per donar-te l’enhorabona pel mail obert d’avui sobre Oleguer Pressas. Faci el que faci, és dels nostres. Anar a la selecció espanyola és tan obligat com pagar l’IRPF a Espanya, i no veig que ningú hi renunciï.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.