Una bateria electrònica a casa
El dia del meu aniversari, seixanta rodons, les xiques em van sorprendre regalant-me una bateria electrònica. Van ser molt atrevides, però ara ja, després d’haver-la provat, puc dir que m’han fet enormement feliç.
Jo tocava la bateria de jove i evidentment tocava el que ara se’n diu una bateria acústica. Les electròniques no existien en aquella època ni eren imaginables. A finals dels setanta i primers dels vuitanta vaig tocar molt. A Apocalipsis i en grups de tota mena fent tota mena de músiques, cançó, jazz… Fins i tot una nit vaig tocar amb Remigi Palmero i Juli Bustamante. Feien un concert a Benimaclet i Tico Balanzà va fallar en el darrer moment així que es van quedar sense bateria. Recorde la impressió que em va provocar tocar la bateria de Balanzà, que la posava sempre sota un enorme parasol i veure aquells dos grans -que ni se’n recordaran d’allò- tocant al meu voltant.
La bateria, aquesta que ara en diuen acústica té un problema obvi, que me la va fer abandonar i que és que no pots tocar a casa. Sense provocar una rebel·lió dels veïns, vull dir. Quan van aparèixer les bateries electròniques em vaig interessar un poc, però allò sonava a llauna i tenia un tacte molt estrany, de manera que me’n vaig desentendre.
I me’n vaig desentendre massa. Perquè ara que me n’han regalat una no puc estar més content i a la vegada més sorprés. Té una qualitat i una comoditat increïbles: és silenciosa, però tu tens gairebé la sensació que estàs tocant una acústica de veritat.
No m’han regalat qualsevol bateria, això és cert. Supose que els seixanta anys justificaven l’excés i m’han regalat una Roland TD-1MK, una autèntica meravella. Els tambors tenen doble membrana i et fan perfectament la sensació de profunditat i de rebot, una cosa que no em pensava mai que podria experimentar en una bateria electrònica. I els plats reaccionen d’una forma molt natural a la pressió i l’impuls, una cosa imprescindible per a tocar jazz i que tampoc no em pensava que fos possible de trobar en una bateria electrònica. L’únic defecte és que no es pot tocar amb escombretes, només pots tocar amb baquetes. Però vist tot el que puc arribar a fer la veritat és que em sembla un tema gairebé menor.