Mails per a Hipàtia

Ahir era el dia nacional d’Estònia i els meus amics d’allà em van enviar un reportatge fotogràfic dels actes. Els actes comencen amb la hissada solemne de la bandera tricolor sobre la torre de Trompeaa, a dalt la ciutat vella de Tallin. Això m’ha fet recordar la primera vegada que vaig ser a Tallin i una anècdota que serveix per a explicar com de diferent és el món d’avui d’aquell de finals dels anys vuitanta del segle passat.

Jo, abans d’anar-hi, coneixia una vella llegenda estoniana, segons la qual la bandera que oneja sobre Trompeaa és la bandera que representa qui mana a Estònia. Estònia en aquella època era part de la Unió Soviètica i les comunicacions, per difícil que resulte d’entendre avui, eren gairebé impossibles. Les conferències telefòniques amb casa eren sempre a través d’una operadora i mai arribaven el mateix dia que la demanaves. Amb sort la tenies per l’endemà i això si t’enfadaves i cridaves. I qualsevol altre sistema de comunicació era simplement impensable. En el moment que entraves a la Unió Soviètica la teua capacitat de tornar a connectar amb la resta del món es feia fonedís.

Curiosament, però, podíem gravar notícies de televisió i enviar-les a casa, sempre i quan passaren per la torre d’Ostankino, la mastodòntica emissora de televisió moscovita que durant uns anys va ser l’estructura més alta del món. Tu anaves a Ostankino i no podies telefonar a Barcelona però en canvi podies enviar la senyal de televisió, via satèl·lit, a unes hores acordades i sempre sota la vigilància estreta d’uns senyors que podríem dir que eren de la tele soviètica. Podríem dir…

Com que la situació era així d’absurda jo vaig pactar amb l’Assumpció un codi de senyals consistent en que abans de marxar de Barcelona li deia llocs des d’on jo podia aparèixer davant la càmera parlant i acordàvem el significat. Per exemple a Tallin si apareixia amb la torre de Trompeaa al darrere volia dir que estava bé i que no es preocupés de res i si apareixia el port volia dir que estava malament. Les localitzacions no eren a la babalà: jo ja sabia que posat al peu de la torre podia explicar la frase sobre la bandera i ensenyar quina hi onejava, en aquell cas encara la de l’Estònia soviètica. Evidentment els companys de la tele no sabien res de tot això que era un petit secret entre nosaltres dos. Ella a Barcelona mirava la tele i sabia com em trobava jo a Tallin –i l’havia de mirar en directe a l’hora exacta en que passaven la meua crònica o no valia, que això de mirar vídeos a la carta és de fa quatre dies!

Dels codis que vam acordar recorde sobretot el de Trompeaa, perquè va ser el primer de tots. Des d’aleshores sempre que he estat a Estònia he trobat un moment per pujar-hi i mirar la bandera que hi oneja i les he vist canviar des de la roja a la tricolor. Els qui conegueu Tallin ja sabeu que aquest és un passeig molt agradable i els qui no la conegueu no oblideu el consell si mai aneu: dalt la torre la bandera que hi oneja indica qui mana al país. Però pot ser també un codi de senyals, en cas de necessitat.

La foto és de la web de la televisió estoniana ahir. Trompeaa és la torre del fons…