Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

Amb els amics i la família hem anat a l’Hort del Zèfir a veure el famós eclipsi total de sol. Ha estat un moment que m’ha superat i m’ha impressiomat, per la bellesa indescriptible del moment i per l’emoció (primitiva?) que m’ha causat. El moment en que el primer raig de sol ha emergit per darrere de la lluna ja superant l’eclipsi ha estat un dels més eufòrics que he viscut en ma vida. Tant que les meues filles s’han burlat de mi pels crits que es veu he fet. No sabia massa què podia esperar, malgrat tant com n’hem parlat i llegit, però el resultat he de dir que ha anat molt més enllà del que mai hauria somiat veure.

El cas és que minuts després, mentre rumiava el que acabava de veure i viure, m’ha vingut al cap que aquell havia estat un viscut un moment transcendent. Un dels pocs, només en recorde un altre, en que per un moment l’emoció m’ha colgat i he sentit que hi havia alguna cosa superior a nosaltres els humans i que ordena l’univers. L’emoció, vet-ho ací, s’ha imposat a la raó.