Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

He quedat a dinar amb quatre israelians residents a Barcelona, que em van contactar per explicar-me com se senten. Tenen origens diferents i històries diferents -des de qui porta quaranta anys ja ací i parla perfectament català a qui porta un any en un treball universitari d’elit i s’expressa només en anglès. Dues dones i dos homes. Dos joves i dos, diguem-ne vells.

He escoltat. Poca cosa més podia fer. Són israelians i jueus, però estan aterrits tant per l’atac d’Hamàs com per la reacció del seu estat i la guerra de Gaza. I més enllà d’això pateixen la sensació de quedar-se atrapats enmig del foc creuat. Molts jueus de Barcelona els consideren traïdors perquè critiquen l’estat i el govern d’Israel, molts no jueus de Barcelona els acusen de complicitat amb el genocidi palestí. Aquesta angoixa vital m’atrapa. Viure, de vegades, és molt difícil.

Passem tres hores ben llargues xerrant. Jo, bàsicament, escoltant-los. Al final em quede de pedra quan la més jove de totes, una artista que ha vingut a Barcelona a explorar si pot treballar a Europa, em diu que no hi ha futur i que Israel s’encamina a una guerra civil entre jueus. Fa temps que sent a dir coses semblants als Estats Units, a França. Però enlloc com a Israel una perspectiva com aquesta em sembla més calamitosa. Per la humanitat sencera.