Mails per a Hipàtia

Avui he tornat a tenir una discussió sobre Spotlight, la pel·lícula. Una persona defensava que als Estats Units sí que es fa investigació i que ací no i posava el film com a demostració. M’he vist obligat a explicar-li dues coses que em semblen bàsiques si volem entendre de què va tot això.

En primer lloc que estem parlant d’un film i d’un film que reflecteix de meravella un èxit indubtable i transcendental del periodisme d’investigació. Però això no passa cada dia allà tampoc. El tema que toca Spotlight és excepcional i cal entendre-ho com a tal. Per entendre millor així també el paper de l’editor, que dóna llum verda a l’enfrontament amb l’església, i sobretot el del director del diari, del Boston Globe, que amb molt poques paraules dirigeix de forma excepcional el seu equip.

Hi ha, però, una segona cosa a la qual la gent para poca atenció i que per a mi és fonamental. I aquesta és el marc legal. Hi ha temes sobre els quals podem discutir: que els equips d’investigació són cars i que les empreses allà inverteixen més que no ací. Això i moltes altres coses és cert. Però no es pot comparar la situació d’allà i la d’ací sense entendre quin és el marc legal en el qual treballen els periodistes americans i quin és el que tenim ací. Allà tenen dret a aixecar informació oficial amb una facilitat impressionant. És clar que els posen pegues i intenten fer-los-ho difícil. Als jutjats tanquen abans d’hora o retarden el lliurament dels papers. Però al final apareixen els papers. Vosaltres aneu ací a demanar a un jutjat papers d’una investigació i veure què us diuen. No hi ha punt de comparació entre el treball de periodista als Estats Units i a Europa i això no disminueix ni un gram l’admiració i el respecte pel gran treball que tants periodistes americans, en aquest cas del Boston Globe, fan. Simplement és una explicació.

Penseu que ací és gairebé impossible que un periodista puga demostrar una cosa si no hi ha la voluntat de la persona implicada de demostrar-ho. Pots demostrar que està enganyant però no sabràs què va passar si no t’ho explica ell o ho fa públic el jutge. O t’ho filtra algú, però aleshores això ja no és periodisme d’investigació.

A VilaWeb hem destapat al llarg dels anys alguns escàndols notables que han acabat amb destitucions de càrrecs públics però mai no amb explicacions. L’opacitat de l’administració i de l’administració de justícia en el nostre país és, en aquest sentit, un obstacle terrible pel periodisme. I molt frustant. No sabeu quants diners arribaria a pagar jo per saber sobre alguns temes el que alguns jutges saben…

 

(Potser ara que estem parlant de fer un nou país amb la república hauríem de plantejar també l’existència d’un règim periodístic semblant al que hi ha als Estats Units).