Un cap de setmana a l’aeroport
La directiva de l’European Journalism Center ens reunim com a mínim tres voltes l’any. Som sis periodistes d’arreu d’Europa que, per desgràcia, tenim unes agendes impossibles cadascú. Per això hem de pactar amb molta antelació quin dia ens trobem. I és molt difícil canviar-ho.
En aquesta ocasió havíem quedat de fer la reunió dissabte 27 d’abril a Maastricht. Normalment ens reunim en diverndres, Però dilluns 29 el Centre organitzava el primer dels debats dels candidats a la presidència de la Comissió Europea a Maastricht mateix. Així que tenia sentit fer la reunió dissabte, descansar diumenge i acudir a l’acte de dilluns. Però a Pedro Sánchez se li va ocórrer convocar eleccions!
I això em va força a un autèntic cap de setmana a l’aeroport. Divendres vaig volar a Brussel·les i d’allà vaig anar en tren a Maastricht per arribar a temps del sopar que sempre fem la nit abans de la reunió. Dissabte matí vam fer la reunió i en acabat, a les sis, em van portar en cotxe a l’aeroport de Brussel·les on vaig agafar l’avió que m’anava a deixar passades les onze de la nit a Barcelona. Diumenge vaig estar treballant tot el dia en les eleccions i vaig anar-me’n de la redacció a les tres del matí. I a les sis del matí ja m’esperava un altre avió per a tornar a Brussel·les i cotxe cap a Maastricht. Debat a la vesprada, (ací hi ha la crònica que vaig escriure del mateix) dormir a Maastricht i a l’endemà de nou cap a Barcelona, via Brussel·les. Com que estem parlant d’uns 1.400 quilòmetres per trajecte resulta que em vaig posar entre pit i esquena 5.600 quilòmetres, quatre avions, un tren i tres cotxes en quatre dies. Pas mal…