Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

An Spidéal és una població del Gaeltacht on hi resideixen algunes de les empreses de mitjans més destacades pel seu treball en llengua irlandesa i una comunitat de creadors que han fet famós una mena de poblet que hi ha a l’eixida. Són mitja dotzena de botigues de ceràmica, detalls, joieria i coses així, més un restaurant que atén en gaèlic i la que diuen que és la llibreria més gran del món dedicada en exclusiva a l’irlandès –i on m’he comprat un atlas en aquesta llengua.

Hi hem dinat i comprat algunes coses i després hem caminat fora ja de la població en direcció a una mena de gran botiga que ens havien recomanat i que no ha estat el que pensàvem. El camí ha estat preciós, ran de mar amb tot de cavalls solts contra aquest cel de plom irlandès -no hem vist el sol encara d’ençà que hi hem arribat.

Dic que la botiga ens ha decebut, però han passat dues coses interessants.

La primera ha estat que li anava explicant a l’Assumpció que quan jo era molt jove vaig fer una espècie de novel·la que va guanyar un premi literari i que per sort està enterrada en el passat i sense possibilitat que ningú no la llisca. Era un conte de ciència ficció i en un moment determinat em va semblar que resultaria interessant incorporar algunes frases incomprensibles. En aquell temps jo escoltava molt la simfonia celta d’Alan Stivell que tenia una cançó en irlandès que es deia Tír na nÓg, paraula que significa “la terra de la joventut”.

Segons la mitologia celta Oisín, un guerrer mortal, es va enamorar de Niamh, una princesa de Tír na nÓg, una illa màgica situada a l’oceà occidental, més enllà de l’horitzó, on regna l’eterna joventut i la felicitat. Els seus habitants no envellien mai i vivien en un estat de joia perpètua. Va viatjar amb ella a aquest regne màgic on van viure feliços durant el que aparentaven que eren tres anys. Quan Oisín voler tornar a visitar Irlanda, però, va descobrir que en realitat havien passat 300 anys. De manera que Niamh el va advertir que no havia de tocar sòl irlandès, però quan ho va fer accidentalment, de sobte va envellir els tres cents anys i va morir. Tír na nÓg representa, per tant, l’anhel humà per la immortalitat i la joventut eterna, sent un element fonamental en el folklore irlandès i la literatura celta.

Jo li anava explicant tot això, i el seu ús en la meua sola excursió literària i de sobte entrem a la botiga i la secció juvenil tenia un rètol enorme que em va xocar: Tír na nÓg. Ja ho sé que a Irlanda tot això de la màgia és més habitual que a la resta del món, però el detall em va deixar sorprès.

La segona cosa interessant ens va passar a l’eixida. Per tornar a Galway havíem d’agafar un autobús, però no sabíem on hi havia la parada així que vam preguntar a una dependenta. Alceu la mà i pararà, ens va dir. Tan simple i tan efectiu. I efectivament quan el vam veure acostar-se vaig alçar la mà, es va aturar i vam pujar. Més civilitzat, lògic i natural impossible.