Mails per a Hipàtia

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua em convida a participar en el simposi commemoratiu dels trenta anys de la Llei d’Ús i Ensenyament. L’acte es fa a la Politècnica, en l’auditori que porta el nom d’un dels beterans més il·lustres: Alfons Roig. No puc evitar per això de referir-m’hi i de recordar l’estupefacció que em va provocar veure a sa casa un Kadinsky enganxat amb una xinxeta a la porta de la seua habitació. Ell li treia importància car Kandinsky, al capdavall, era un gran amic seu. Però a nosaltres, joves i tendres, ens deixava bocabadats. Ell i el dibuix.

A la taula on em toca participar hi ha la meua admirada Rosa Solbes i els amics Adolf Beltran i Josep Vicent Boira. Amb l’Adolf ens encarreguem de recordar en públic com de vells som. Ell matisa que vam ser, probablement, dels primers periodistes del País Valencià en començar a treballar en català. No m’ho havia mirat mai així i impressiona. És cert. Aquella primera redacció d’El Temps, encara amb màquines d’escriure!, era en això absolutament pionera. Trenta anys després el govern tanca el més gran mitjà que mai ha existit al país dels valencians.

Evidentment el tancament de RTVV centra bona part del debat i de les converses posteriors. Torró, que també participa en la taula, parla des del seu treball a la ràdio tot i que discrepem en algunes coses, per a mi substancials. Hi ha un aire de tristor però alhora de rebel·lia. En la taula que ve darrere la nostra Rosa Serrano fa un parlament que em posa a un mil·limetre d’alçar-me a aplaudir. Rotund i emotiu. Directe. Sense embuts. Cal fer-los fora diu. I jo, que la conec de fa tantes dècades ja, la mire i aplaudisc.