Mails per a Hipàtia

Arribe a Palerm amb la nit ja manant sobre la ciutat. L’aeroport porta els noms de Falcone i Borsellino, els dos jutges assassinats per la màfia, un d’ells precisament en la carretera que porta a la ciutat. En passar per davant del monument que recorda la bomba contra Falcone pregunte al taxista si és allí efectivament i em diu que no recorda aquell atemptat. Jo el recorde perfectament perquè va rebentar completament la carretera. Entenc que ell no en vol parlar. Deixem-ho correr…

Vinc per una trobada de periodistes i porte un regal per un dels organitzadors, el meu amic Giuseppe. És una traducció de la Crònica de Ramon Muntaner. Muntaner, de fet, va escriure una part de la crònica ací a Sicília, on ell arriba amb la Casa Reial de Barcelona i on serveix sobretot al rei Frederic. Ací és que la Companyia Catalana pren cos i des d’ací comença l’expedició a l’Orient que la portarà fins a Constantinoble i que Muntaner narra d’aquella manera tan rica i descriptiva.

Resulta curiós en aquest sentit, i és un signe més de la nostra feblesa, que oblidem amb tanta facilitat un passat comú i uns interessos com els que ens uniren a Sicília o els que ens podrien unir avui si els mapes dels estats no foren tan omnipresents i marcats a foc en el nostre cervell.

Només puc dir que hem anat a sopar al barri del port i m’he sentit com si estiguera al Cabanyal o a la Barceloneta. Les cares, les olors, la gestualitat, la manera de menjar, el menjar mateix. Avui no m’ha donat temps de fer res més. Demà començaré d’alguna manera també una expedició a l’Orient ja que des de Sicília diumenge m’embarcaré a Bucarest, en aquestes naus modernes que en diem avió. No és la Romania de la que parla Muntaner en la crònica però no deixa de ser un altra Romania també i una excusa més, per si calia, a l’hora d’anar-me’n al llit llegint unes pàgines de Muntaner.