Sant Quirze de Besora
El company de l’ANC que em porta des de l’estació té un fill se li va morir de càncer fa pocs mesos. No sé com dir-li el greu que em sap. És una d’aquelles persones, que tantes n’hi ha, de pedra picada, treballadora, capaç, sempre disposada a fer el que siga però que veus que porta com un pes feixuc l’absència. Ho entenc perfectament i intente dir-li-ho. Però no sé si aconseguisc ser prou amable amb ell. Jo també estic tocat per la història…
Al local de Caixa Manlleu, que ja no sé ni de qui deu ser ara, em trobe bastant més gent de la que esperava pel context geogràfic. I algun d’aquells noms il·lustres de l’independentisme, persones que ja hi eren quan estàvem sols, gent que fins i tot va haver d’aguantar la tortura i la incomprensió. Gent que sempre m’impressiona veure’ls, allà, disposats a seguir treballant fins a la victòria. Com un més.