Mails per a Hipàtia

La Literaturhaus és un preciós xalet en una travessia de la KuDamm. Té un jardí espaiós, una llibreria molt ben apanyada, un restaurant agradable i unes sales on es pot debatre de tot i més. Allà és on els catalans de Berlín celebren de fa anys el Sant Jordi amb la venda de llibres en català i catalans traduits a l’alemany i amb una xerrada que enguany em toca fer a mi.

Hi arribe abans de dinar. Fa solet. Sembla un Sant Jordi barceloní amb les roses escampades, amb el ‘Signa un vot’ de l’ANC preparat i amb passavolants que s’aturen i catalans, de tots els Països Catalans, arrimant-se a comprar llibres en la seua llengua a la capital d’Alemanya. La Rojals, sobretot, que s’esgota ben aviat. Una traductora alemanya, em diuen que coneguda, s’emporta el darrer exemplar abans que no anem a dinar.

A les set una cinquantena de persones seuen en una de les sales per a fer la xerrada. Quedem que jo parlaré en català i aniran traduint les intervencions a l’alemany. No es fa feixuc i jo descobrisc que em va bé perquè em deixa pensar. El debat és molt ric. Discutim sobre com es va fer la unificació alemanya, sobre el significat de paraules com ‘nacionalisme’ o ‘elit’ en aquell país. I per supost sobre com ho farem, el referèndum, la proclamació, què farà Espanya…

Al final una bona estona per a prendre junt alguna cosa i moltes converses privades. Em resulta especialment divertit veure que em venen a saludar amics i amigues de les meues filles, de la meua neboda… Sembla que el recanvi generacional va en marxa.

Quan tot acaba faig un llarg passeig per la KuDamm. Recorde aquell nou de novembre i els trabat orientals que eren aclamats des d’aquestes mateixes voreres. Farà vint-i-cinc anys el nostre propi nou de novembre. Tot un símbol.

(La foto és de l’Olga Rodríguez. En trobareu més de l’acte ací)