Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

Una de les gràcies de l’estiu és que passes les hores mortes repassant la bibiloteca. Cada any ho faig, sobretot a Bétera on tinc llibres acumulats que no mire tan habiualment. Els taste. Unes pàgines d’aquest, algun fragment d’aquell més que res per al meu record. Els llibres els vincules a dies concrets, a llocs, a episodis de la memòria que ve de gust recordar o no.

Així m’he topat de cara amb ‘Una muerte muy dulce’ de la Simone de Beauvoir, en una traducció espanyola que va fer un cert furor a finals dels setanta. I m’hi he enganxat. Aquest llibre me l’he llegit de cap a cua en unes hores. Absort per la narrativa fàcil, el contingut i les circumstàncies de la senyora parisenca.

La Beauvoir, com tantes grans escriptores i intel·lectuals, té de tot i no sempre bo. Aquest és un llibre d’intenció menor però per a mi excepcional. Un relat simple, una contalla, d’un dels moments més definitius de la vida, relatat sense artificis ni trampes, de forma tan directa com impressionant.

Un goig, en definitiva, per a una vesprada d’estiu.