Reconeixent i recordant Luter, als 500 anys
Martí Luter és una de les figures històriques que m’interessen més. El frare reformador que va obrir pas al que coneguem, de forma abusiva, com a ‘protestantisme’ és un personatge clau de la història d’Europa i el món. Un dels pocs homes sense el qual tot el que està passant avui no estaria passant.
Per això quan Josep Lluís Carod Rovira em va demanar de participar en l’acte de celebració dels 500 anys de la publicació de les seves noranta-cinc tesis a la porta de l’església del palau de Wittenberg vaig dir que sí, de forma entusiasta.
L’acte es va fer el 31 d’octubre al vespre i en el mateix noranta-cinc persones que representaven tota mena de col·lectius de la societat catalana vam llegir una a una les tesis del frare agustinià. A mi en concret em va tocar la quaranta.
L’acte va ser sobri, sincer i elegant, com correspon a la moral protestant. Protestants de totes les denominacions, catòlics, musulmans, jueus, agnòstics i ateus vam compartir escenari i emoció, en una evident mostra de que el pas dels anys ha posat les coses al seu lloc. El revolucionari que va trencar el domini i l’abús de l’església de Roma avui és reconegut per tothom i tothom reconeix que tenia raó en moltes de les seues propostes i posicions.
En uns dies tan complicats com estem vivint aquest acte va ser un oasi de tranquil·litat però també de confiança en el país. Com va dir Carod a Barcelona vam fer un acte equiparable als molts que a aquella mateixa hora s’estaven fent arreu d’Europa. Amb normalitat.