Quixot
Deixa un comentariSupose que avui és el dia més indicat per a explicar que he intentat llegir-me el Quixot quatre voltes en la meua vida. I cap d’elles he pogut. La primera tenia uns tretze anys. Era un dels pocs llibres que hi havia a casa i evidentment em vaig equivocar. A més era d’aquells que en diuen de paper de bíblia, espès tipogràficament i incòmode. Mal començament. Després ho vaig intentar quan estava en la universitat un parell de voltes. La segona després d’una memorable discussió nocturna amb una amiga que no entenia que haguera superat el meu prejudici per Borges, m’agradara Pessoa i m’empassara els clàssics llatins de la Barcino mentre li deia que això del Quixot era un avorriment. Confese que ho vaig intentar amb la millor de les intencions. Però badallava. I de més gran, finalment, em va vindre com una mala consciència i ho vaig intentar la vegada que feia quatre. Res de res. Ara em quede perplexe quan veig tanta faramalla amb Cervantes. Estic segur que no l’ha llegit pràcticament ningú…
Jo només vaig poder amb la primera part a 3r de bup i perquè entrava a examen.
Des de l’escola hem parlat de Cervantes, és clar, i hem apropat als nanos al personatge del Quixot i de la seva importància… per entendre’l hem jugat, i hem fet el blog "El quixot del Rava" et passo dues adreces, una és el blog de 5è i l’añtre el de 6è:
http://bloc.ravalnet.org/blo/4_el_quixot_del_raval_5e/archive/5_el_quixot_del_raval.html
http://ceipdrassanes.ravalnet.org/webquest/quixot/principal.htm
No he leido el Quijote, solo algunos capitulos… Recuerdo que cuando acabé los "cien años de soledad" aún latia el "espiritu" que me atrapó entre los mega-parrafos de Garcia Marquez.
Creo que en tu caso, el "espiritu" del Quijote -del buque insignia de la literatura castellana- ha sucumbido a tu aversion a lo que representa,( porque no se es del Barça puramente, si no se es anti-Madrid) .
Celebraria que en un futuro proximo, lograras imponerte a tus prejuicios, a la pesadez del castellano antiguo, y lograras leerlo… aunque hallas visto la pelicula
Em tranquilitza enormememnt i em desacomplexa veure que hi ha gent que no renenga de dir el que pensa sobre "la obra cumbre de la bla bla bla", Jo ho he intentat tres vegades. La primera quan no tenia 20 anys. La darrera va ser més lleu, fa 4 ó 5, i només vaig aguantar una trentena de pàgines. Llavors me’n vaig adonar que si no m’agradava no tenia motiu per seguir-ho intentant ja que no esperava res especial de la seva lectura. Seran "aversions" que diu el "compañero". Però també hi compten, les aversions, als nostres gustos.
Antoni.
Tenia uns tretze o catorze anys quan la profe de literatura de l’Institut va tocar el tema del Quixot. Per tal de fer els deures era gairabé imprescindible fullejar el Quijote. Em va atrapar. Descobrir que Cervantes havia trobat el llibre de Benenguelli i el que feia era transcriure-ho en va deixar mig morta. Després va aparèixer el que avui dia anomenem "hipertext" ; d’una història es passava a una altra i dins unes quantes més. I no parlem del refraner que es recull, de la bogeria, dels tòpics més tòpics dels personatges més caracterials de la societat i la cultura hispànica…
Al cap d’uns quants anys i unes quantes lectures, encara descobria aspectes nous.
Crec que la meva, la teva i la seva experiència amb aquest, o d’altres llibres té poc a veure amb el fet de ser bon o mal lector. És més, estic convençuda que no s’és "bon" ni "mal" lector. Es llegeix o no. Cadascú exerceix el dret personal a deixar-se seduir per una història, o no.
Per cert, ara de gran no puc amb més de tres capítols.
pepa
—
El Quixot és un pal! De fet sempre he tingut por de llegir-lo més que res per haver de llegir castellà antic. I així ,així han anat passat els anys passant de llarg del llibret ditxós. Però ara que n’he fet cinquanta he cregut que ja era hora de provar-ho (sense obligació d’acabar-lo). Ves per on, resulta que m’agrada força. Vaig per la meitat de la segona part i no el puc deixar. Amb tot, em reafirmo, és un llibre per llegir de gran i amb un pòsit de bon lector. Sense mena de dubtes fer llegir el Quixot als adolescents i no tan adolescents és una crueltat. Aquesta bogeria de l’any Quixot és una bestiesa: lectura de pàgines del llibre pels bars, treballs d’escola d’un tema que no interessa el més mínim a la canalla, revisió de pel·lícules que ometen el més bo i es centren en allò més circumstancial o més visual.
És un gran llibre però té el seu moment vital per a ser llegit. Si voleu un consell, no us hi capfiqueu. Ningú perdrà res no llegint-lo.