Primer viatge, en any i mig
Aquest diumenge vaig viatjar a Maastricht, el primer viatge a l’estranger en un any i mig i la primera reunió presencial del Board de l’EJC en el mateix període de temps.
Tot ha estat estrany. Vaig volar a Amsterdam i d’allí en tren a Maastricht. Diumenge i dilluns. Dimarts vaig estar a Brussel·les i dimecres a primera hora de la vesprada vaig tornar. Dos avions i tres trens doncs -no hi ha tren directe de Maastricht a Brussel·les i has de fer el canvi a Lieja. Els avions han estat especialment rars. Des de l’inici de la pandèmia només havia volat a Menorca per assistir a l’Assemblea de Lectors però no és el mateix.
A Amsterdam les coses estranyes van continuar. D’entrada només baixar de l’avió t’oferien gratis tants tests de covid com tu vulguesses, els mateixos que ací paguem a les farmàcies. I després, en arribar a Maastricht, em va sorprendre molt comprovar que ningú, absolutament ningú, porta la mascareta. Ni dins ni fora. A Bèlgica, sí, però als Països Baixos no.
Reunir-me amb els col·legues a Maastricht i amb els amics que he retrobat després de mesos a Brussel·les ha estat una gran alegria. I fins i tot he trobat un forat per anar a Filigranes, la meua llibreria preferida en la ciutat. Però la normalitat encara està lluny…