Mails per a Hipàtia

El bloc personal de Vicent Partal

S’ha mort la tia Gertrudis

Publicat el 23 d'agost de 2004 per vicent

Diumenge morí la tia Gertudris. M’ha encuriosit el sentiment de pena que he sentit. Era molt vella i jo no tenia cap mena de relació especial amb ella, més enllà de la familiaritat amb Albert o Sari. Tampoc culturalment o ideològica em lligava res, més aviat al contrari. Però la seua mort m’ha sonat com a la desaparició d’un piló de terme. Perquè de xiquet sa casa era un dels pilons que delimitava el meu territori. Una de les marques de la meua geografia. Supose que per això amb el seu adéu se’m fa evident, implacable, el pas dels anys.
Ca la tia Gertrudis era darrere de Ca l’Albert, a la boca del carrer de Sari. Des d’allí i cap a València ja tota la resta em semblava inhòspit, terra de la fusteria de Franquet i l’estació del tren. Amb els anys a meitat camí varen posar la tenda de Broseta i conforme em feia gran vaig aprendre a trobar coses en aquell tros de poble. I això m’afegí un horitzó més. Però de ben xiquet la carnisseria de l’Albert i Ca la Tia Gertrudis, a efectes meues, eren la fi del poble. Allà on s’acabava tot.En la direcció contrària, cap a dins la pilona de terme era Ca ma tia Maria i mon tio Frederic. I d’allí a l’escola a l’albera. Tot això i només això. Eixir d’ací era aventurar-te als territoris on et podia eixir Magraner i espantar-te.La geografia, quan eres xiquet, la fa la gent. Te la delimita la gent. I supose que és per això que avui, amb l’absència de la peculiar Tia Gertrudis, constante fins a quin punt la gent va arribar a marcar la meua geografia. Els meus anys passats.

Publicat dins de Bétera | Deixa un comentari

Coetà del Gos

Publicat el 18 d'agost de 2004 per vicent

Com cada any. Mon pare i jo ens hem situat lleugerament al darrere de l’ambulatori. L’espai just per a apartar-nos si s’acosta un coet molt directe però alhora amb bona visibilitat de tot el que passa a la plaça.
Els coets llançats així, massivament, tenen alguna cosa d’irresponsabilitat que atreu. Jo he tirat molts anys la coetà normal. I vaig tindre l’enorme sort de poder tirar la coetà del gos el 1992. Ho recorde com una experiència singular. D’aquelles que t’acompanyen tota la vida. Vius durant mitja hora envoltat de tant foc que ja ni penses en ell. Ni tan sols et planteges ni esquivar-lo. No hi ha cap manera de fer-ho. Esclata per tot arreu, al teu voltant. La irresponsabilitat és això. Deixar-te envoltar de pòlvora per totes bandes.Això i saber, alhora, que l’estàs dominant. Que el foc el determines tu. El c crees tu. Que el portes on vols. És molt curiós que quan el cos oblida la por, allà al mig al cap d’uns minuts, tot es torna silenciós i lent. Malgrat l’espetec constant i les flames. Fa anys vaig escriure un text molt llarg que ho explicava. Hauria de trobar-lo. Segur que està per algun disc dur, perdut…

Publicat dins de Bétera | Deixa un comentari

llibres d’estiu

Publicat el 12 d'agost de 2004 per vicent

Sobre la taula hi ha:
-“Covering Islam”, d’Edward W. Said . Una mica decebedor al primer cop d’ull perquè ja és vell i han passat tantes coses…
-“Scottish Independence, A Practical Guide” de Jo Eric Murkens. Fa molt bona pinta: una mena de full de ruta de totes les coses que un país ha de fer per esdevenir independent. Molt metòdic. Cal llegir-lo a poc a poc.
-“Scottish Nationality”, de Murray G. H. Pittock. Un complement, bàsicament històric, per ajudar-me a entendre el llibre anterior.
-“Judicis finals” de Joan Fuster. En una nova edició feta l’any passat a València. Ja ho sabeu: Joan Fuster és la mesura de totes les coses.
-“Entrelazamiento” d’Amir D. Aczel. A veure si entenc d’una vegada això de l’entrellaçament dels objectes que descriu la física quantica. Una història fascinant que, ja veig només mirar l’índex, que serà el llibre complicat de llegir aquest estiu. Hores llegint molt a poc a poc i anotacions a llapis… De tota manera ja se sap que la física quantica no l’entenen ni els qui la van explicar…
-“iMovie3 Solutions” d’Erica Sadun. El divertimento per jugar una estona amb l’ordinador…
-“Galileo’s Finger” de Peter Atkins. Promet explicar-me les deu grans idees de la ciència. He llegit un capítol i està realment bé.
-“En el principio era la linea de comandos” de Neal Stephenson. Per convertir-me una mica més al Línux. Aquest carrega fort contra el Mac, cosa que m’irrita i intriga alhora.

i a més el Sàpiens i el Wired d’agost.

Publicat dins de Llibres | Deixa un comentari

en.red.ando

Publicat el 10 d'agost de 2004 per vicent

Torne de viatge i em trobe la primera sorpresa desagradable de l’estiu: el tancament d’en.red.ando, la revista digital dirigida per Luís Angel Fernández Hermana. Fa mal que aquest país siga incapaç de sostenir un producte com aquest, pioner i global.

en.red.ando va ser una de les publicacions pioneres del país i ha estat una referència en el món de parla espanyola. Com sempre pot haver una part de culpa en la fallida atribuible a errors de la pròpia empresa. Però hi ha coses que no haurien de passar. Com ara un suport nul per part de les institucions (que, això sí, el van premiar amb el Ciutat de Barcelona), un suport nul de les empreses del país (cap de les 20 primeres posa anuncis a webs) i una competència deslleial de tinglados institucionals o parainstitucionals, que es queden les idees i les fan fer a uns altres.
El tema és greu i mereix una reflexió tranquil·la. Miraré de fer-la amb una mica més de temps.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Kerry flash

El Washington Post ha seguit la Convenció Demòcrata de Boston a través d’un espatarrant projecte en flash que vos recomane vivament. (Està ací).
Pel que fa a la Convenció en si l’he seguit prou. Vaig escoltar els discursos principals amb atenció i què voleu que us diga? No em fie massa del Kerry tot i compartir que ara només hi ha una cosa important: fer fora a Bush com siga.

M’ha sorprès de manera especial la forta presència de militars, ex-militars, ex-militants republicans i fins i tot el fill de Ronald Reagan donant suport a Kerry. Evidentment ha de disputar el vot moderat i centrista als republicans ja que Bush se n’ha anat a l’extrema dreta però vist des de la tradicional cultura “liberal” dels demòcrates (excepte el del sud) la presència de tant de moderat molt moderat feia una miqueta de cosa…
Ho veurem.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Sopar a Algaida

Ahir vaig estar a Algaida (Mallorca), convidat per la gent de Titoieta Ràdio. Vam acabar, amb el Llorenç Valverde, sopant a casa del Biel Majoral. Una sobrassada gloriosa i un vi més que bo, que el fa ell mateix.

Titoieta Ràdio és una emissora municipal, que està esdevenint una de les poques veus que es poden escoltar en el desesperant panorama radiofònic mallorquí. És feta per voluntaris però té una infrastructura decent al Casal Pere Capellà del poble. Cada any atorguen un premi, que aquest any han tingut a bé de donar-nos a VilaWeb. Ho han fet en un acte tan senzill com emotiu. Espere que puguen creixer més en un futur pròxim i omplir el buid deixat per SomRàdio.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El primer llibre de l’estiu

Des de fa anys l’entrada de l’estiu la marquen, per a mi, pel·lícules i llibres. Comence a llegir els llibres que no puc mirar amb la suficient calma durant el curs. Sobretot llibres de tema científic. El primer d’aquest any m’ha deixat acollonit: “our final hour“, de Martin Rees

Martin Rees és, entre altres coses, l’Astrònom Real d’Anglaterra (que no està malament). I un astrofísic i cosmòleg reconegut arreu del món. Les seues opinions han de ser tingudes en compte i tot i que ell diu que no vol que el llibre siga catàstrofista la veritat és que llegir-lo posa els pèls de punta. El senyor Rees creu que al llarg del segle XXI és probable que desaparega la vida humana del planeta, com a conseqüència dels teòrics avanços científics que se’ns giraran en contra.
No l’he acabat encara. No sé si acabar-lo.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El periodisme digital

Ahir vaig ser a Gandia, fent una conferència a la Universitat d’Estiu sobre els envits que provoca el periodisme digital.
Penge l’esquema de la xerrada, per si li interessa a algú.

La digitalització, de la qual internet és la mostra extrema, canvia profundament els models d’adquisició de notícies del públic occidental. La revolució és sobre com aconseguim les notícies i, ara, també sobre com les creem i difonem. És un estadi diferent, per exemple, a la consolidació de les agències de notícies o a l’aparició de la CNN.

Ara fa deu anys dels inicis del periodisme digital

-Inici als Estats Units amb dues grans visions:
->de base tecnològica
-Yahoo! Current Events
-Google News
->de base periodística
-San José Mercury News
-Slate
-CNN…

-Ben aviat la majoria dels mitjans entren a Internet, sense massa planificació. I això provoca nous models
->penjar a la web l’edició en paper o emetre la ràdio en directe…
->aparició de nous mitjans clarament periodístics però directament basats en internet
->apropiació dels serveis de notícies per webs genèriques tipus Yahoo!
->entrada de les agències de notícies en la disputa del lector final

Passats els 10 primers anys de periodisme digital hi ha alguns canvis ja clarament consolidats i que no tenen marxa enrera

-Hi ha una gramàtica pròpia del mitjà
->l’enllaç com a matèria primera
->un ús més intensiu de les eines de participació
->temps real. Internet ja competeix més amb la televisió que no amb els diaris tradicionals. Poc espai, per exemple, per a l’opinió
->personalització
->format ràpid de lectura (pantalla…)
->les fonts esdevenen mitjans (partits, governs, clubs…)

-Hi ha formats
->agregadors de notícies
->neoagències
->diaris digitals amb perfil diari de qualitat
->explosió de periodisme groc
->periodisme cívic, deconstruït

-Hi ha models de negoci i empreses
->pagament per continguts (fracàs dels models tipus El País, èxit del WSJ.com)
->suport i complementació de la marca (BBC), fins i tot cercant camins independents (Clarin)
->complementariat a partir d’una sola redacció sobre diferents mitjans (Lawrence Journal. Segre…)
->models estríctament digitals (VilaWeb)
->conversió en diari de moviments urbans (OhMyNews a Corea)
->El fenòmen dels No-Media (indymedia…)

-Hi ha l’arribada de nous fenòmens extraordinàriament innovadors
->RSS
->Blog
->Ubiquitat/mobilitat – desaparició de l’ordinador
->periodisme p2p (SMS 11M)

Internet ha provocat ja canvis enormes en la forma en la qual rebem i consumim informació. I els comença a provocar en la forma en la qual creem informació i en l’impacte social de la mateixa -fenòmen de l’altermundialisme mediàtic. També redibuixa el paper i la credibilitat dels mitjans tradicionals.

->les fonts són públiques i la crítica de les fonts es socialitza i fa, de vegades, el treball que hauríem de fer els periodistes (contrastant.net)
->ja no hi ha premsa estrangera (11S o 11M)
->copy/paste universal. On s’originen les notícies?
->impacte de l’arribada al lector de les agències de notícies (pagar només per reproduir però les redaccions ja no estan més ben informades…)
->socialització del periodisme a través dels blocs (Salam Pax, projecte eleccions americanes The Seattle Times…)
->més transparència (vídeo Juan Carlos a Euskadi)

L’impacte del fenòmen és més gran encara perquè la crisi dels mitjans tradicionals té moltes cares i arriba per molts costats

->diaris de pagament vs gratuïts
->costos enormes de la tv digital
->pèrdua de contacte amb la realitat de les grans empreses mediàtiques
->construcció de grans corporacions que ja no tenen al cor la informació
->pèrdua de credibilitat. prostitució política, cultural (Babèlia) i social de les grans corporacions

I també perquè la revolució tecnològica permet coses impensables fa cinc anys

->arrelament de la banda ampla o adsl
->creixement dels ordinadors (memòria, disc dur, capacitat de gestió…)
->simplificació dels procesos d’edició (php. bloc…) fins i tot de vídeo (pròxima revolució?) i de distribució (wi-fi, G3…)
->models p2p. La música ja ha canviat per a sempre. On hi ha el napster de la informació?

Davant això només hi ha dues posicions possibles:

->considerar que tot el que passa no és periodisme i mantenir-se al marge. Posició suicida i estúpida.
->intentar mesclar cultures i aportar valors i tècniques periodístiques al que està passant. Morirà el periodisme? Si ens mantenim al marge del periodisme digital serà només un passatemps elitista.

Cal iniciar una crítica positiva del mitjà, per guanyar credibilitat en el debat

->velocitat
->frivolitat
->còpia

Però sobretot cal crear i innovar.

Tendències de futur (present?) sobre les quals innovar
->Ubiquitat. Internet Martini.
->Personalització. Blocs
->Traducció automàtica
->Mètodes de catalogació i selecció de notícies
->Llenguatges push…

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Sense la mà dreta

Porte un grapat de dies amb la mà dreta inutilitzada. De fet aquest és el primer test que intenta veure si els meus dits funcionen bé o no. Resulta curiós com de difícil és sobreviure sense la mà dreta. Quantes molèsties arribes a acumular al llarg del dia.

No és ja no poder menjar o escriure. Hi ha milers de gestos quotidians que deixes de fer o que es tornen complicats. Obrir un llibre, per exemple. O rascar-te l’orella. I vestir-se! gairebé m’he sentit ridícul quan no podia posar-me bé les sabates.
No m’ha quedat més remei que tenir paciència. Què podia fer sinó? Demà tornaré a treballar i aniré a Gandia, per participar en la Universitat d’Estiu. La mà, dreta, torna a funcionar, veig.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Gizmodo

Publicat el 3 de juliol de 2004 per vicent

Normalment és una de les webs que intente mirar cada dia: Gizmodo. Es tracta d’un bloc que anuncia tota mena de catxarrets tecnològics. Quan tinc més temps, com ara, m’hi entretinc. I val la pena.

Normalment és una de les webs que intente mirar cada dia: Gizmodo. Es tracta d’un bloc que anuncia tota mena de catxarrets tecnològics. Quan tinc més temps, com ara, m’hi entretinc. I val la pena.
El que resulta realment sorprenent és comprovar quina barbaritat de coses s’arriben a inventar al cap del dia. Tota mena d’estris per a fer qualsevol cosa. La gent aquesta de Gizmodo s’ha empescat un mètode per a estar a la que cau i realment han esdevingut en poc temps una referència obligada …per als partidaris de la curiositat.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Le Devoir i Montreal

Publicat el 30 de juny de 2004 per vicent

La primera volta que vaig estar a Nova York recorde haver-me preguntat per quin motiu cada nit ix un tren cap a Montreal. Montreal? Quan vaig anar a la capital del Quebec ho vaig entendre de cop: Europa! Montreal és Europa directament. L’Europa més pròxima que cap americà pot visitar. Per això té el diari més parisenc d’Amèrica: Le Devoir.
(Avui, que els independentistes quebequesos han guanyat les eleccions el seu titular és: “Le Québec infranchissable”)

La primera volta que vaig estar a Nova York recorde haver-me preguntat per quin motiu cada nit ix un tren cap a Montreal. Montreal? Quan vaig anar a la capital del Quebec ho vaig entendre de cop: Europa! Montreal és Europa directament. L’Europa més pròxima que cap americà pot visitar. Per això té el diari més parisenc d’Amèrica: Le Devoir.
Le Devoir és Le Monde però amb l’ànima de Libération. Le Monde seria massa sec en un país minoritzat. I el Libe seria massa europeu per a nord-amèrica.
De tota manera al seu davant, literalment al seu davant, hi ha The Montreal Gazette. Cent per cent Amèrica.
(Avui, que els independentistes quebequesos han guanyat les eleccions el seu titular és: “Le Québec infranchissable”. I el Gazette diu que “Duceppe (el líder del Bloc Quebequès) says referendum several years away”). Tot previssible

Publicat dins de General | Deixa un comentari

I la bandereta?

Publicat el 28 de juny de 2004 per vicent

El xou aquest del retorn de la sobirania a l’Irac em depara una sorpresa. Què ha passat amb aquella famosa bandera que algú es va treure de la màniga? Avui la cerimònia del nou govern l’han fet amb tot de banderes antigues al darrera (les que va canviar a última hora Saddam, afegint versicles de l’Alcorà…)

El xou aquest del retorn de la sobirania a l’Irac em depara una sorpresa. Què ha passat amb aquella famosa bandera que algú es va treure de la màniga? Avui la cerimònia del nou govern l’han fet amb tot de banderes antigues al darrera (les que va canviar a última hora Saddam, afegint versicles de l’Alcorà…)
En matèria de banderes hi ha una autoritat indiscutida a la web, que és Flags of The World. En parlen de la bandereta en qüestió amb tot de detalls. Però supose que ja deu ser, hores d’ara, una proposta del passat (per cert que ben torpe)

Publicat dins de General | Deixa un comentari