Mails per a Hipàtia

El bloc personal de Vicent Partal

La càmera al mòbil

Publicat el 15 d'abril de 2005 per vicent

Als EUA s’ha armat un canyaret, es veu, perquè un jugador de beisbol s’ha barallat amb un espectador. M’ha semblat veure alguna cosa en la CNN però no he acabat d’entendre de què anava. Ara veig que molts diaris americans envien a la pàgina d’un dels espectadors que estava en primera fila i ha publicat aquesta seqüència dels fets, treta de la càmera del seu mòbil. “Cada persona un emissor”, cada volta més a prop.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

A Castelló

Publicat el 13 d'abril de 2005 per vicent

Sempre que vaig a Castelló i trobe un moment per anar a l’UJI, on treballen la colla fantàstica dels Adell, Bellvers i companyia. Colla que sempre aconsegueixen ensenyar-me coses sorprenents. Per això quan ature l’Euromed a La Plana el que no deixe de fer mai és passar-me per la seua barraca i vore què fan. Avui he vist un clauer usb d’aquells més xicotets que un dit però (i ací està la gràcia) amb el Línux instal·lat a dins. I he recordat la primer vegada que em vaig comprar un disc dur. Va ser a Nova York. Jo tenia, i guarde encara, un Mac 512 (que no tenia disc dur) i li vaig acoblar una cosa de 20 megues que en deien disc dur i que pesava una tona. D’allò a açò hi ha un món. Potser un univers.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Dia de Barça – Madrid

Publicat el 10 d'abril de 2005 per vicent

Els Barça – Madrid tenen alguna cosa d’especial sempre. Però aquest any més. Una victòria al Bernabeu els ensorraria i posaria la Lliga en clara franquícia pel Barça.
Encara queden quatre hores per al partit. Engege Barça TV i ja en parlen. Faran un directe permanent al llarg del dia des d’Espanya. Primer pense que és una passada, un excès, Però de moment porte deu minuts ja enganxat a la pantalla. Ja voràs que no faré res…

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Cap a Alcoi

Publicat el 8 d'abril de 2005 per vicent

Me’n vaig cap a Alcoi. Aquesta vesprada participe en un dels actes d’homenatge a l’Ovidi Montllor, en el centre que porta el seu nom.

La cançó del cansat

A Joan Fuster

Em va tocar tocant Mediterrani.

Per barret Pirineus, i una llesqueta.

Per sabata Oriola d’estranquis.

I per cor duc a Alcoi, la terreta.

Per senyera, senyors, quatre barres.

Per idioma, i senyores, català.

Per condició, senyors, sense terres.

Per idea, i senyores, esquerrà.

Queda clara, per tant, per a tothom,

la meua carta de naturalesa.

No és miracle, ni és un mal son;

m’ha tocat, i és la meua feblesa.

Quede clar, també, que són covards,

tots els qui obliden les arrels.

Seran branca d’empelt en altres prats.

I en la mort, rellogats dels estels.

És ben trist encara avui parlar,

i posar al seu lloc una història.

Fins ací ens heu fet arribar.

De tan grossa raó, naix la glòria.

I torne a repetir: sóc alcoiá.

Tinc senyera on
blau no hi ha.

Dic ben alt que parle català

i ho faig a la manera de
València.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Ai, la corbata

Publicat el 7 d'abril de 2005 per vicent

El primer ministre japonès Junichiro Koizumi ha decidit imitar el nostre i ha aconsellat al seu personal que treballe sense corbata. Diu que és millor per estalviar aire condicionat. I, per això, amb aquesta intenció, fins i tot ha anat més enllà que Bargalló i ha demanat als seus ministres i als funcionaris que acudisquen a treballar amb samarreta. Sí. Amb samarreta. 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

La tele de Gore

Publicat el 4 d'abril de 2005 per vicent

Aquesta vesprada Al Gore anunciarà la posada en marxa el dia 1 d’agost (caram quin dia!) d’una nova cadena de televisió que emetrà als Estats Units 24 hores d’informació centrada en el món dels joves.
Les regles de la cadena són trencadores -mig estarà a internet, mig per televisió. De fet un dels seus programes sembla que el faran des de Google. Es dirà Current i tindrà un petit equip d’editors que decidiran quins  dels continguts creats pels propis espectadors emeten. Cada volta que emeten el vídeo creat per un espectador aquest rebrà  250 dòlars. La voluntat de l’equip fundador és oferir una visió diferent de la realitat americana. Creuen que les càmeres personals i els editatges per ordinador ja han arribat a un punt on resulta raonable intentar un canal d’aquest estil.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

El millor llibre

Publicat el 2 d'abril de 2005 per vicent

El millor llibre periodístic que mai no he llegit parla precisament del papat. És un llibre extraordinari que va escriure John Cornwell i porta per títol “A Thief in the night” (recordant la frase de l’evangeli…)
Per desgràcia mai ningú no l’ha traduït al català. Hi va haver, crec, una edició en espanyol però no he trobat la referència. Crec, crec, que es va dir alguna cosa així com “Como un ladrón en la noche”.
El llibre neix precisament d’una invitació del Vaticà. La mort de Joan Pau I havia alçat tants rumors que decideixen convidar un periodista conegut per la seua independència i facilitar-li tota la documentació que demane. Cornwell, però, té una idea genial. Simplement relata la seua investigació. No fa una tesi (impossible) sobre el que ha passat sinó que explica com li expliquen el que ha passat. El retrat que n’emergeix és terrible. La meua conclusió personal final va ser que ningú no havia matat Joan Pau I però que el Vaticà l’havia mort. Una peça mestra. Sens dubte.

Publicat dins de Llibres | Deixa un comentari

Torero

Publicat el 30 de març de 2005 per vicent

Diu la BBC que l’únic torero anglès de la història es retira. En deien Frank El Inglés. No n’havia sentit a parlar mai de la vida… Torero i anglès?

http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/europe/4391585.stm

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Coromines

Publicat el 23 de març de 2005 per vicent

Una vegada vaig entrevistar Joan Coromines, gràcies a la tenacitat de l’Eliseu Climent. Va ser una ocasió excepcional ja que en Coromines accedia a fer molt poques entrevistes. Quan ens vàrem saludar em va preguntar el meu nom i cognoms i vàrem començar l’entrevista. Parlava de tot amb molta passió però de sobte es va aturar i va dir "Ho tinc! Un Partal és un tipus de bardissa que hi ha a l’Alt Pirineu…" Vaig quedar esmaperdut i garratibat. Mentre fèiem l’entrevista ell anava repassant fitxes mentalment fins trobar aquella on encaixava el meu cognom. Vaig acabar l’entrevista i vaig tornar a la redacció amb el convenciment que poques voltes en la meua vida trobaria una memòria comparable a la d’aquell home.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Un TAC a un Crist

Publicat el 22 de març de 2005 per vicent

Diuen a Canal9 que el Crist de Crevillent ha estat sotmés a un TAC previ a la restauració de la talla, que data del segle XVI. M’he quedat mut un segon. Quina responsabilitat per al metge…

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

La meua falla

Publicat el 21 de març de 2005 per vicent

Dissabte a la nit vaig anar a veure cremar la meua falla. I quan dic “meua” ho dic amb tot el coneixement de causa. Jo, Juli Hurtado i l’Andreu la vàrem fundar el 1973. Després les coses es varen complicar molt amb l’anomenada Batalla de València, les falles varen caure generalment en mans de l’extrema dreta i jo vaig deixar-ho córrer fins fa uns anys, quan les aigües començaven a baixar calmades i vaig tornar a tindre una relació cordial amb la comissió.
Enguany la falla “la Barraca” ha canviat d’emplaçament -i ja en van una pila- i, de fet, s’ha acostat allà on va néixer originàriament, al carrer de Baix. Com sempre hem quedat els últims en la classificació i, com sempre, ens ho hem pres amb bon humor. El foc ho purifica tot.

Publicat dins de Bétera | Deixa un comentari

Quan la (unitat de) la llengua catalana va salvar la ciència mundial

Publicat el 17 de març de 2005 per vicent

Una historieta divertida, que acabe de llegir:

La revolució francesa estimava, malgrat tot, la ciència. I en una de les seues decisions espectaculars es va proposar que el metre fora la mesura universal de longitud que anava a imposar arreu. El metre es va definir com una deumilionèsima part de la distància entre el Pol Nord i l’Equador, passant pel meridià de París. I es van posar a medir.
El 1806 es va fer una primera mesura, molt coneguda i documentada, entre Dunquerque i Barcelona. Però després calia precisar més i es van fer necessàries noves mesures, ara entre Barcelona i les Illes. S’hi van dedicar dos científics, un d’ells nascut a Perpinyà, de nom Francesc Joan Aragó.

Els científics triangulaven el territori amb fogueres, fins a Dénia i botant després a totes les illes, per poder fer el càlcul el més correcte possible. Però el juny del 1808 esclata la guerra del francés mentre Aragó estava acampat al cim de S’Eslop, a Mallorca, encara encenent fogueres. I un "francès" encenent fogueres a Mallorca, en plena guerra, era més que sospitós. Així que es va enviar un destacament militar a capturar-lo. Quan Aragó va veure pujar els soldats simplement va agafar les medicions que ja tenia fetes, se les va amagar i va començar a baixar cap al pla. I en trobar els soldats els va "parlar en mallorquí" dient que hi havia un francès estrany allà dalt i que anaren a cercar-lo. Va colar, les mesures varen arribar on calia i varen servir per a definir exactament el metro.
Evidentment el parlar mallorquí d’Aragó era rossellonés. Més que suficient, però, a la vista (a l’oïda en aquest cas) dels militars espanyols que no en varen saber observar cap diferència.

(Per saber-ne més: "Arago: la jeunesse de la science" de Maurice Dumas

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Martini

Publicat el 16 de març de 2005 per vicent

És tard i em divertisc llegint unes quantes especulacions periodístiques i eclesials sobre qui serà el pròxim Papa. Durant molts anys he esperat que fos Carlo Maria Martini però el temps, la longevitat de Woijtila per a ser exactes, ho impedirà. Sempre he admirat la capacitat intel·lectual de Martini, especialment després de seguir el debat que va sostenir amb diversos intel·lectuals laics a les pàgines de la revista italiana Liberal, ara fa uns deu anys, entre els quals Eco, Scalfari i Montinelli. El pitjor del cas és que sembla que Ratzinger té molts punts en la majoria de les quinieles enteses. Que Déu no ho vulga!

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

El Periódico

Publicat el 15 de març de 2005 per vicent

Aquesta vesprada he participat en una mena de berenar xerrada amb una colla de periodistes americans que fan un volt per Barcelona. A la reunió hi hem assistit cinc o sis periodistes del país, una mica per intercanviar experiències.
Un dels assistents era un important directiu d’El Periódico. He quedat absolutament perplexe amb les seues afirmacions sobre la realitat d’aquest país. I crec que no he estat l’úni. Un dels assistents, americà, m’ho ha definit tot plegat dient que escoltant-lo tenia la impressió que això era Guantánamo i els castellanoparlants havien d’anar pel carrer vestits de taronja. Feia anys que no escoltava coses com les que he escoltat avui dites d’una manera com les ha dit ell….
I això m’ha fet concretar la preocupació que fa mesos que tinc per El Periódico. No el reconec. Trobe que ha esdevingut un diari cada vegada més de partit en el pitjor sentit de la paraula i que perd el nord amb una freqüència sorprenent. Ara fa un any es va creure Aznar i va acusar ETA amb una portada que no va provocar ni una dimissió. Algunes portades com la del dia de les eleccions al Principat són manipulacions que la premsa d’aquest país semblava que no podria fer mai. Fa uns dies va editorialitzar allò del tres per cent,, amb una frivolitat pasmosa, donant peu a Maragall a que ho treies al debat al Parlament. Cada dos per tres presenta unes visions del país irreconeixibles. I, lamente molt definir-ho així, cada vegada transpua un odi més gran a la catalanitat -malgrat estar escrit en català, o traduït vaja. Patològic, diria jo.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Camions del fem

Publicat el 11 de març de 2005 per vicent

Fa deu minuts a Rocafort amb Tamarit aquests dos camions del fem anaven fent una mena de cursa i s’aturaven un al costat de l’altre per a carregar els respectius contenidors. El resultat? cotxes aturats esperant que els camioners vulgueren deixar de jugar i aquesta foto.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari