Mails per a Hipàtia

El taxi em replega a casa a les quatre del matí. Ahir era Sant Jordi i no m’era possible anar-hi. Avui al migdia parle en un acte a la universitat de la capital noruega, que l’ha organitzat amb el Diplocat. Així que no em queda més remei que una matinada espectacular.

Dorc al vol. És Ryanair, que sempre em fa pànic, però la veritat és que no emprenyen prou com per a despertar-me. El pitjor és que arriben a més de cent quilòmetres d’Oslo, a un d’aquests aeroports secundaris dels quals treuen tants diners. Hi ha un autobús que en una hora em porta al centre. Temps de passar per l’hotel, deixar les coses i anar al campus de la universitat, en el metro. Arribe just a temps de fer un cafè i intervenir-hi.

La primera conversa la faig jo amb Øyvind Østerud, un conegut professor noruec, que acabarà resultant el més reticent de tots al procés català. Ens enfrontem civilitzadament i amb arguments. Desmunte els seus prejudicis, basats en això que en diu la norma. El més divertit és quan diu que en un referèndum d’independència de Catalunya haurien de votar tots els espanyols. Només cal recordar-li que en el referèndum d’independència de Noruega no va votar cap suec. Lògicament.

Després hi ha dues taules rodones més, una de tema polític i una altra de tema econòmic. Amb professors noruecs, anglesos, que parlen molt d’Escòcia, i catalans. Totes les converses són extremadament educades i plenes d’arguments, majoritàriament a favor de Catalunya però també en contra. Al final però l’os dur m’ha tocat a mi. Mira, una manera com una altra de despertar-te.

Acabada la jornada anem a sopar una colla dels participants. Demane carn de re, que no recorde haver menjat mai. Una vegada vaig estar a la Lapònia finlandesa però no em sona que la tastés. Passa bé. Menys dura del que em semblava.

Tornem caminant cap a l’hotel i de sobte hi ha un edifici que reconec i que està clarament en obres, la seu governamental on Anders Breivik va fer aquell horrible atemptat, previ a la matança d’Utoya. Se m’apareix com una ferida oberta al cor de la ciutat. Fins i tot en una ciutat tan civilitzada com aquesta pot haver un malalt com aquell. Passege en silenci, recordant aquella vesprada quan a la redacció no enteníem què estava passant i les notícies eren cada minut que passava molt pitjors.

Diplocat: Experts noruecs i catalans debaten a Noruega el dret de decidir de Catalunya