‘Notícies d’abans d’ahir’ d’August Rafanell
Publicat el 7 d'abril de 2012 per vicent
Aprofite el cap de setmana llarg per a llegir ‘Notícies d’abans d’ahir’ d’August Rafanell (a contravent). És un gran llibre, que dibuixa una sòlida història sociolingüística i política del país, amb particularitats colpidores respecte al que n’ha estat el discurs tradicional. M’ha interessat moltíssim el discurs francesista, la recuperació molt documentada del paper que la idea de l’annexió del Principat a França va jugar en els orígens del catalanisme. Aquesta ha estat una visió negligida però que dota d’una lògica molt clara els orígens dels nacionalisme al nostre país. (I que potser, potser, explicaria una miqueta més encara les diferències entre els orígens del catalanisme al Principat i al País Valencià).
El relat de Rafanell és molt consistent, amb una prosa admirable. Només hi ha algun moment en que sembla com si algun capítol fos un text escrit prèviament que s’ha encaixat a la força en el llibre. Però encara i així funciona bé i descriu a la perfecció, com un riu que baixa, l’evolució i l’ampliació de la idea nacional catalana.
En molts moments, a més, funciona com un espill de la nostra realitat actual. Inquietant àdhuc. Com quan després de la desfeta espanyola d’Amèrica sura sobre el país la hipòtesi, mateixa, que la independència és inevitable. Que vist en la perspectiva del segle passat és un seriós avís per a l’efervescència d’avui…
Publicat dins de Llibres | Deixa un comentari
L’origen de l’independentisme és Jaume d’Urgell, ja a Casp. Per això sant vicent s’areçà als Jurats de valència tot dient-los que el trastàmara “era molt cathalà per a convèncer-los” de la seua proposta estrangera.
I a la primera de canvi i intentona a les Germanies de Mallorca i València on Joanot Colom, Joan Llorenç i Vicent Peris volien fer esdevenir els dos regnes Repúbliques independents a l’estil de Venècia -fora de l’imperi de Carles V d’Alemanya- quasi abans que Cronwell.
I Basset repeteix el mateix però no és escoltat pels tremolosos aristòcrates d’aleshores. Sense rei a qui aclamar-se. 70 anys abans que al revoluió francesa i snese careg-se al rei.
Catalunya és sempre un tema recurrent i inventat pels que baixem del Pirineu. I no dels que resten subjugats als senyors feudals.
Per si no te l’havies llegit el post.