No escarmenten
L’escena els sonarà. Els ciutadans valencians participen en unes eleccions i trien un govern. Amb un programa determinat. En aquest cas un component essencial del nou govern és Compromís que en el seu programa incorpora de forma especial una sèrie de mesures per dignificar l’ús del català.
El govern valencià atenent a la decisió dels ciutadans que els han portat al poder elabora un Decret de Plurilingüisme, amb la intenció de fer avançar el nivell d’ús del català en les escoles, al costat de l’anglès i del castellà que ara mateix és hegemònic.
La conselleria d’educació fa estudis, dialoga amb tothom, estudia alternatives i finalment proposa un Decret que finalment és aprovat. El decret determina que les escoles són les que han de decidir entre tres models lingüístics, el bàsic amb menys català però més del que tenen ara mateix i l’avançant amb un salt endavant a favor de la llengua molt notable.
Els consells escolars es reuneixen escola a escola per a debatre què fan. El 54% de les escoles valencianes trien el nivell avançat, el nivell amb més hores de català i anglès, el 30% l’intermedi i el 16% el bàsic. Això significa que el 84% decideix fer servir a les aules més català del que fa servir ara. La decisió la prenen, a més, els consells escolars en la pràctica totalitat dels casos per més de dos terços dels vots, fet que confereix una legitimitat enorme al decret. El govern valencià, a més, demana informes legals propis per avalar la legalitat del decret i rep el vist-i-plau del ministeri espanyol d’educació.
Però aleshores va el PP i diu que té igual, que això no és legal i que cal prohibir-ho. I un sol·lícit tribunal atura cautelarment el decret i deixa tot el procés en l’aire. Definitivament aquesta gent no escarmentarà mai…
(El meu article d’aquesta setmana a El Punt Avui)