Mails per a Hipàtia

El diputat de Podemos, Albano-Dante Fachín, ha generat una polèmica per un comentari meu avui a Els Matins de Catalunya Ràdio. Diu que l’he calumniat.

Ací hi ha la seqüència dels fets:

Avui a la tertúlia de Catalunya Ràdio hi havia Francesc Canosa, Salvador Cot, d’El Món, Germà Capdevila de Nació Digital, Maria Ramírez d’El Español i jo mateix. Aquí hi ha l’àudio complet.

Hem parlat evidentment de la situació política a Catalunya i una de les coses en que hem coincidit tots ha estat en que la proposta d’Artur Mas de formar un govern de Junts pel Sí era absurda i no tenia sentit (es pot escoltar l’àudio i comprovar-ho).

Sorprenentment poc després s’han publicat dos tuits d’Albano Dante Fachin que deien el primer que a Catalunya hi ha un problema gravíssim amb els mitjans de comunicació públics i el segon, que feia referència a la mateixa tertúlia.

Aquest segon deia:

La tertúlia de @maticatradio està superant l’entrevista #MasTV3. Repeteixen (tots) les tesis de CDC. Quina vergonya.

La piulada m’ha indignat. O Albano-Dante Fachín no estava escoltant el debat i ha piulat ves a saber per quina raó o si l’estava escoltant no és possible que entengués que tots els tertulians estàvem abonant les tesis de CDC. És tan simple com repassar l’àudio. Tots havíem criticat la posició de CDC i d’Artur Mas.

No és, però, la primer vegada que Albano-Dante Fachín ataca periodistes i mitjans des d’una superioritat moral que no crec que siga correcta. Així que he decidit respondre-li. Transcric la resposta exacta (en l’àudio correspon al minut 48.08):

– ‘En aquest país n’hi ha una cosa molt curiosa: que els fets sembla que no tenen importància. Jo crec que els que estem aquí fa molts anys que treballem de periodistes i ningú de nosaltres ha usat el periodisme per a col·locar-se en la vida, com han fet ell i la seua dona’.

Posteriorment intervé Salvador Cot per a dir que és trist que un periodista (jo li dic que tinc molts dubtes al respecte) diga coses així i Germà Capdevila, que afirma que Dante amb la seua piulada està fent campanya electoral. Aleshores jo explique el que he volgut dir, per si algú ho considerava massa críptic:

-‘El que passa que una mica de respecte, sobretot als fets. En aquest cas em sembla particularment greu [que ens diga que som una vergonya]. Aquest senyor i la seua dona [Marta Sibina] creen una revista [Cafè amb Llet] amb un nivell periodístic discutible com a mínim i això els serveix per a acabar essent ell diputat a Barcelona i ella diputada a Madrid i fer desaparèixer la revista sense ni tan sols preocupar-se de dir quan tornarà a aparèixer o quan la rebran les persones que van pagar diners per tenir una subscripció a aquesta revista…’

Potser les meues paraules les podria malinterpretar algú però afortunadament Germà Capdevila després ho ha aclarit encara més dient que hi havia hagut un Verkami on la revista havia demanat diners per a fer uns números i que el compromís d’aquell Verkami concret s’havia complert.

El meu comentari no anava per aquí sinó que tenia a veure només amb el fet que ells dos havien abandonat el projecte periodístic per a fer de polítics. I per tant l’aclariment del Capdevila era ben pertinent per clarificar-ho. I que conste que a mi no em sembla ni bé ni malament: això és una decisió personal que tenen tot el dret a prendre i que jo no he criticat mai fins ara. Però el que no pense tolerar és que damunt intenten atacar, amb mentides, a periodistes, com jo, que mai no hem fet això. Per ací no passe.

I encara més endavant ho remate dient el que és important per a mi. Que  ‘el que no pot ser és que persones que han fet servir el periodisme per a la promoció personal i política acusen [dient coses falses] a periodistes que portem dècades fent la nostra feina i a mitjans [Catalunya Ràdio] que porten també dècades fent la seua feina ben feta’. ‘En tot cas, dic, qui hauria de tenir vergonya és ell’ per reprendre l’expressió que ha engegat la polèmica.

Aquest comentari, dur però objectiu, ha estat considerat en una piulada potserior com a calúmnia per part d’Albano-Dante Fachín.

I he de dir que ja és ben curiosa la seua doble vara de mesurar. Ell es pot inventar una cosa que no és certa, (dir que tots diem la versió oficial de CDC quan tots havíem criticat a Mas en la tertulia), per a criticar-nos a nosaltres però en canvi quan nosaltres, jo, li recordem uns fets objectius, (ells dos van abandonar el seu projecte periodístic tan bon punt van ser proposats com a diputats), aleshores això va i resulta que és una calúmnia.

Sobre l’Albano-Dante Fachín polític no tinc res a dir i no crec haver fet mai cap comentari que anés més enllà de l’actualitat política. El meu respecte cap a la seua feina, com el tinc cap a tots els membres del parlament. Però lliçons de periodisme d’ell no n’accepte. És tan senzill com això i aquesta és tota la polèmica que hi ha.