Mails per a Hipàtia

El bloc personal de Vicent Partal

L’àrab que juga al bàsquet

Publicat el 16 de març de 2016 per vicent

Supose que no els sonarà de res el nom de Karam Mashour. Però és rellevant. Karam Mashour és un jugador de bàsquet àrab amb passaport israelià, l’únic que juga en la lliga professional d’Israel i només el segon en tota la història de la Lliga. Mashour juga al Bnei Herzliya, un dels equips que està lluitant pel títol.

Evidentment a Israel en totes les lligues professionals hi ha el conflicte sobre la presència d’àrabs i jueus, en una república que encara —malgrat els esforços de l’actual govern per convertir-la en un estat només jueu— és un país constitucionalment de tots dos.

En futbol és fàcil i habitual trobar jugadors d’origen àrab en els equips israelians, amb només alguna excepció diguem-ne de base ideològica. En bàsquet, però, la sorpresa és que només trobes Mashour.

Les raons són ben diverses però totes sociològicament interessants. El bàsquet, per tradició, no interessa als àrabs a Israel. Però no perquè sí. No interessa en primer lloc perquè no tenen infrastructures. Mashour explica que abans de començar a entrenar professionalment pràcticament l’única cistella que coneixia era una que van instal·lar al seu petit carrer gràcies a la bona voluntat dels veïns. Els àrabs israelians i els palestins no tenen pràctica en conèixer les regles del joc ni s’han interessat mai massa per ell.

Hi ha sociòlegs que diuen que això té una càrrega política també. Israel és un país lligat d’una forma molt estreta, com sap tothom, als Estats Units. I el bàsquet és percebut per la comunitat àrab, precisament com un factor d’americanització. Durant molts anys era habitual que jugadors americans d’origen jueu passaren per equips israelians a foguejar-se abans d’anar a les grans lligues americanes.

Per unes coses i unes altres, finalment, la realitat és que Israel en aquest tema del bàsquet també és una societat clarament dividida. I segurament ho seguirà sent mentre gent com Karam Mashour només siguen l’excepció.

(El meu article setmanal a L’Esportiu)


  1. Els jueus de llengua i origen àrab, deixen de ser àrabs? Més dubtes que certeses. Però en moltes cases d’Israel, de jueus arribats de països àrabs, la seva llengua familiar és l’àrab.

    Per mi àrab i jueu no són necessàriament grups disjunts, es pot ser àrab cristià, àrab musulmà, àrab jueu o àrab ateu, crec.

    I quan comentes “àrabs israelians i els palestins” et refereixes als palestins que viuen a Palestina i els que viuen a l’Estat d’Israel? Pq sinó els palestins que viuen a Jordània, deixaríen de ser palestins, no?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.