L’any sense vols
Fent repàs del que he fet en aquest 2020 tan estrany me n’he adonat que deu ser l’any que he volat menys en, potser, els darrers trenta anys. No trepitge un aeroport ni agafe cap avió des del mes de febrer, una situació molt estranya i atípica en el meu cas. Les reunions de l’EJC, per exemple, les hem fet gairebé totes virtuals.
Dic gairebé totes perquè de fet el darrer avió que vaig agafar, de Larnaka a Barcelona el dos de febrer, tenia a veure amb una activitat del centre.
I encara sort que vaig tenir un gener mogut. El dia de Cap d’Any, ara fa un any, amb l’Assumpció érem a París i, de fet, tornàvem en el darrer avió de la nit. I pel mig el dia 19 de gener vaig viatjar a Califòrnia per a fer una xerrada a la universitat de Stanford. L’any arrancava fort, vaig arribar dels Estats Units el 25 de gener i el 30 ja me n’anava a Xipre, però de sobte arribà la covid i tot es va frenar en sec.
Com tantes coses…