La torre Eiffel a la vista
Amb l’Oriol parlem de periodisme i de llibres, passions compartides i sentides. I els camins dels records ens porten a una anècdota que havia oblidat. Va ser a París fa molts anys. L’Oriol ens va convidar a visitar Alberto Cavallari, un periodista de La Repubblica, bon amic seu. Cavallari vivia a l’Avenue Charles-Floquet a París i des de la finestra hi havia una vista extraordinària de la torre Eiffel –la foto és de Cavallari en aquell pis. Em vaig quedar una bona estona mirant des d’aquella finestra que donava al Camp de Mart la torre il·luminada mentre l’Oriol i l’Assumpció parlaven amb ell.
Sempre he sentit una gran admiració pels grans periodistes italians. Són una raça especial. Elegant, molt sòlida intel·lectualment. Sempre molt incissius. Sempre amb una mirada amplíssima. Aquella vesprada a París en vam parlar molt i després vam anar a sopar junts a la Coupole, la gran brasseria de París, on Cavallari i la seua dona van demanar ostres, que de viure i de viure bé en sabien molt també aquesta gent, refinada, excel·lent, complexa i sempre oberta, que van ser un exemple del que va ser l’Europa del final de segle, això que ja no sé si som…