La Pensée de Dieu
Aquests dos coneguts matemàtics, protagonistes del conegut afer que porta el seu nom i que tant d’enrenou ha creat, han fet un llibre que porta als límits el pensament sobre el cosmos i les matemàtiques, tant fins al límit com per a insinuar que Déu són les matemàtiques. El Déu d’Einstein, per a dir-ho d’alguna manera. Un déu molt allunyat del dels creients però déu, seny ordenador, al cap i a la fi. Un missatge inquietant per a un ateu apassionat de la ciència, com sóc jo.
L’apelació a aquest Déu, a una ordenació còsmica, l’han fet molts dels grans matemàtics i sempre m’ha resultat difícil de païr però també és cert que a la vista de certes concepcions matemàtiques es fa difícil no pensar que hi ha un ordre en alguna banda, que ha fet tot això tan exacte com és.
Reconec que pel llenguatge que usen hi ha moments que el llibre no em fa sentir-me còmode. Però això és el que més aprecie sempre: que alguna cosa em faça dubtar. Ni que siga per un moment.
«La filosofia està escrita en aquest llibre enorme que tenim contínuament obert al davant dels nostres ulls (parle de l’univers), però no es pot entendre si no aprenem primer a comprendre la llengua i a conèixer els caràcters amb què està escrit. Està escrit en llengua matemàtica.» Galileu Galilei (Il Saggiatore, 1623)
Gràcies per compartir els dubtes.