Mails per a Hipàtia

Les festes han creat un parèntesi de presentacions del llibre. Que em va bé. Dijous, però, havíem quedat a Taradell. Ho dic en plural perquè era una presentació atípica. L’Albert Lozano i l’Àngels han obert una taverna, Txikibo i els feia gràcia que hi anés. I el Jofra s’apuntava a fer de xofer així que vam anar a la plana.

A una plana freda i plujosa com un dimoni. Quan hi vam arribar em vaig ensumar que cap humà no tenia suficient força de voluntat com per a eixir al carrer en aquelles circumstàncies. Però em vaig equivocar. Tots just aparcàvem que vam trobar el primer que ens va dir que hi feia cap. Finalment érem pocs però molts més dels que jo hauria imaginat.

Van seure en rotgle i vam parlar una bona estona. No sé si té molt de sentit seguir fent presentacions del llibre. L’acord del 9 de novembre tinc la impressió que l’ha fet envellir de cop. Si l’editorial m’hagués fet cas hauríem fet un suplement, un capítol addicional. Però no semblen gens decidits i jo m’estic pensant què fer. Tinc presentacions aparaulades fins a l’abril…

Després de la xerrada vam sopar. Un sopar fantàstic que compensava llargament del viatge i el fred. I com que el Lozano és un manetes imparable em va explicar que havia connectat la cafetera a internet i que al Txikibo pots pagar en bitcoins, cosa que va exemplificar lliurament el tiquet d’un cafè pagat en aquesta moneda virtual que està fent córrer tanta tinta. El guardaré. Si una cosa he après en aquesta vida és que aquests objectes al cap de deu o vint anys tenen molt valor.