Mails per a Hipàtia

…que a la fi és una paraula grega.

Quan he arribat a l’impressionant sala magna de la Universitat Capodistriana i Nacional d’Atenes (el nom ja imposa) m’han donat el llibret que recomptava l’acte que anàvem a fer, d’inauguració del congrès. I he vist divertit que els qui parlàvem, jo el darrer, fèiem una homilia, és a dir un discurs, tot i que la paraula grega (Oμιλια) té un significat per a nosaltres ben particular. Com que les homilies en qüestió les fèiem dalt una trona antiga emmarcada per dues columnes de bon tamany he estat a punt d’acabar el meu discurs amb un “missa dita est”. No ho fet, però. Per si de cas.

Per cert: el rector de la Universitat i els altres grecs que han participat d’aquest acte d’obertura del congrès han dit unes paraules en anglès o francès però han fet tot el seu discurs immediatament després en grec -malgrat que els no grecs no teníem traducció. Els hi he preguntat com era això i m’han respost que sempre ho fan així en els actes solemnes ja que només si nosaltres escoltem el grec en aquell marc entendrem que era una llengua tan vàlida per a la globalització com l’anglès o el francès. En les sessions acadèmiques posteriors, però, ja ho han fet tot en anglès. Quina diferència amb el papanatisme (que també deu ser una paraula grega) d’alguna de les nostres universitats!