I encara més etimologia
Deixa un comentari…que a la fi és una paraula grega.
Quan he arribat a l’impressionant sala magna de la Universitat Capodistriana i Nacional d’Atenes (el nom ja imposa) m’han donat el llibret que recomptava l’acte que anàvem a fer, d’inauguració del congrès. I he vist divertit que els qui parlàvem, jo el darrer, fèiem una homilia, és a dir un discurs, tot i que la paraula grega (Oμιλια) té un significat per a nosaltres ben particular. Com que les homilies en qüestió les fèiem dalt una trona antiga emmarcada per dues columnes de bon tamany he estat a punt d’acabar el meu discurs amb un “missa dita est”. No ho fet, però. Per si de cas.
Per cert: el rector de la Universitat i els altres grecs que han participat d’aquest acte d’obertura del congrès han dit unes paraules en anglès o francès però han fet tot el seu discurs immediatament després en grec -malgrat que els no grecs no teníem traducció. Els hi he preguntat com era això i m’han respost que sempre ho fan així en els actes solemnes ja que només si nosaltres escoltem el grec en aquell marc entendrem que era una llengua tan vàlida per a la globalització com l’anglès o el francès. En les sessions acadèmiques posteriors, però, ja ho han fet tot en anglès. Quina diferència amb el papanatisme (que també deu ser una paraula grega) d’alguna de les nostres universitats!
Un dia d’aquesta setmana vaig tastar aquesta diferència que assenyales. Una pena.
"Ite misa est" és com acabaven les misses en llatí…