Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

No sé com ha passat, però m’ha fet molta il·lusió. Quan jo era un jovenet hi havia un grup de Llíria que feia rock simfònic i es deia Cotó-en-pèl. La seua sola presència era imponent. Era l’època dels cantautors amb guitarretes precàries i Cotó-en-pèl es presentava en escena amb sintetitzadors moog, amb timbals i fiscornis, amb una posada en escena que ens recordava el rock progressiu anglès -Pink Floyd, King Crimson, Yes o Genesis- però a casa, a Montcada els vaig veure jo per primer vegada.

Van durar massa poc, però sempre he pensat que el seu disc “Holocaust” era una obra mestra. El cuidava perquè no es ratllara mai en el meu tocadiscos i quan el tocadiscos va desaparèixer em vaig dedicar a passar-me’l a cd, a mp3, a l’iPod i a totes les formes que anava agafant la música amb el pas dels anys. Mai no vaig deixar de sentir-lo.

I ara va i resulta que han decidit republicar el disc i des de la discogràfica m’han demanat -a mi!- que escriga un text sobre el disc que han inclòs dins la carpeta. Hi he intentat reproduir la sensació d’aquells ulls jovenets fascinats davant una música impressionant i uns músics que semblaven d’un altre món. No sé si ho hauré aconseguit, però m’ha emocionat molt, com a gruppie declarat que sóc, que m’hagen demanat una cosa com aquesta. Molt.