Finalment he caigut
Dilluns de la setmana passada a la nit, tornant de València, em vaig notar estranyament cansat i en arribar a casa vaig pensar a fer-me una prova de la covid que, per a sorpresa meua, va donar un resultat positiu. Després de dos anys llargs ja de pandèmia i quan no m’ho esperava he caigut.
He caigut i ho he notat: febre, malestar, tos. Pràcticament he hagut de passar tota la setmana al llit, fent el menor esforç possible i intentant recuperar-me. Han estat ben bé dues setmanes anormals abans de poder retornar més o menys a la normalitat, en les quals he hagut d’anul·lar un munt de coses que tenia aparaulades.
I el que m’ha impressionat més de tot és la sensació d’estranyesa, de sorpresa, que em va envair en veure la ratlleta roja indicar que tenia la covid. No diré que l’havia oblidat però a aquestes alçades, sincerament, era una cosa que no m’esperava. Finalment, però, he caigut.