Els veïns del MACBA
‘Abans de posar-me a escriure he eixit a fer-me un cafè. El forn, situat a un pam del Macba, en la cantonada de Ferlandina i Joaquim Costa era, és normalment, un refugi plausible. Fan bon cafè, són amables i discrets. Però fa temps que tenen un problema, com tenim tots, amb un grup de rodamons severament alcoholitzats que han decidit fer-se els amos de la zona. Ells s’hi estaven, com sempre, barallant-se al mig del carrer.
La veritat és que els veïns ens hem hagut d’acostumar a la seua presència. Per desgràcia ningú no sembla interessat a resoldre el seu cas i hi viuen des de fa mesos tirats pel carrer, amb tot el que això comporta.
Avui a mig cafè les xicotes del forn s’han posat a cridar. Elles intenten que el grupet no agafe el seu bar com a centre d’operacions però no poden evitar que a vegades els alcoholitzats es posen per la part de fora a fer les seues coses. Que en aquest cas, i d’ací els crits, era preparar el consum de cocaïna. A les sis de la vesprada, a dos pams del Macba, en ple centre del Raval i a la vista de tothom.
Les del forn han cridat amb poca convicció, només per veure si com a mínim ells reaccionaven. Però no han fet ni cas. Han tret el material, se l’han repartit rient-se de tots els qui els miràvem, inclòs un astorat grup de xiquetes.
Fa mesos, no sé si anys i tot, que els veïns de la zona expliquem a cada responsable municipal que ens trobem com aquest nucli de deu persones està degradant de forma alarmant la convivència dels nostres carrers. Quan ve algú important a visitar el Macba apareix de sobte una brigada que els mou però tornen de seguida. La gent, bars, instituts, museus, van fortificant portes i finestres per a impedir que s’hi facen forts però ells es mouen uns metres per a dormir o pixar i tornen tot seguit. I els veïns ens quedem amb aquella cara d’idiota que se’t posa quan veus com van passant els mesos i ningú no es preocupa per dignificar la seua vida, que és un infern i que omple de petits inferns també la nostra.’