El concert de Lluís Llach
Quan Lluís Llach va fer el seu famós darrer concert a Verges jo no vaig poder assistir perquè era als Estats Units. De manera que quan es va anunciar que faria el concert al Palau Sant Jordi en suport a Debat Constituent vaig decidir que aquest no me’l perdia de cap manera. I sortosament ha estat així. Ben acompanyat, a més, perquè hi vam anar tots quatre i també es van apuntar Fede i Rosa, que pujaven des de Nàquera i amb els quals vaig pujar també jo.
El concert va superar de llarg les expectatives que jo tenia. Llach estava absolutament pletòric. Si algú s’esperava que trobar un Llach mig-mig després de tants anys d’estar absent dels escenaris es va quedar amb un pam de nas. Quina veu! quina entonació! quina intenció! quin domini! I la seua generositat, demostrada de tants anys, que es va tornar a fer realitat convidant tot de músics que l’acompanyaven en l’escenari i que van protagonitzar alguns dels moments més impactants de la nit.
Baixant del Sant Jordi, comentàvem amb Fede la impressió de veure com d’actuals eren cançons que ja cantàvem amb admiració fa quaranta anys. És veritat que el país ha avançat molt però no prou però també ho és que són grans cançons, extraordinàries.