Mails per a Hipàtia

El bloc personal de Vicent Partal

Eixiu i gaudiu

En la mitologia del barcelonisme hi ha pocs dies com aquella final de Wembley, contra el Sampdoria. No crec que ningú dels qui la vam viure oblidem mai aquell dia i les circumstàncies que el van envoltar. Una de les quals la vam saber dies després: Johan Cruyff va reunir els jugadors minuts abans d’eixir al camp i els va dir, amb un somriure, que aquell era el partit de la seua vida. I els va ordenar, simplement: “Eixiu al camp i gaudiu.”

Poques vegades he sentit més admiració per un entrenador. Perquè en aquella frase simple es resumien tots els sentiments imaginables. Sentiu-vos poderosos, perquè ho sou. No tingueu ni tan sols por de guanyar, perquè guanyareu. Feu front a la vida amb alegria perquè és un privilegi estar ací, en aquest precís moment, representant aquests colors. I somieu que s’ha acabat per sempre més el fatalisme i la malastrugança.

Tots els qui eren aleshores jugadors, han explicat en un moment o en un altre l’impacte fortíssim que els va causar aquella actuació de Cruyff, líder com mai en un vestidor que tenia tota la història continguda entre quatre parets. El lloc perfecte, el moment perfecte.

Dijous, 11 de setembre, tots nosaltres jugarem el partit perfecte, al lloc perfecte i el dia perfecte. La independència és tan a prop que la podem ensumar com els jugadors del Barça aquell dia ensumaven la gespa perfecta, mítica, de Wembley. I, com va dir el seu entrenador, és el moment d’eixir al camp i gaudir.

De gaudir d’una Barcelona pletòrica. De gaudir de la nostra gent. De gaudir del moment. De gaudir del fet d’haver arribat fins ací, com una mostra de respecte i agraïment a tots els qui no han arribat. De gaudir de la sensació de poder que esclata a les avingudes. De gaudir de la felicitat de saber que guanyarem i que ara és la nostra hora. De gaudir de la nació. De gaudir del poble.

(El meu article a L’Esportiu, d’ahir diumenge)


  1. Una molt bona comparança! Jo hi afegiria una cosa: les targetes.

    Cada targeta groga per nosaltres, merescuda o no, sortirà a les portades de tots els ‘diaris’ de Madrid, a totes les televisions i serà repiulada milers de vegades. Cada targeta groga per ells, merescuda o no, sortirà, si tenim sort, en algun diari internacional.

    Ja m’entens: no ens convé gens que el FT obri amb una crema de banderes espanyoles i sí que ens convé que obri amb caps pelats que porten l’àliga franquista al pit.

    Qui la farà, aquesta crida al civisme, tant al carrer com per internet?

    El dia 9 no votarem (votareu): no ho permetran. I tampoc és això (votar), que compta . El dia 9 no compten les paperetes – compten les urnes. L’endemà del dia 9 ens convé que el FT i el NYT i tots els altres obrin amb una foto de la ‘policía nacional’ requisant urnes davant d’una àvia que els diu que no tenen cap dret a fer-ho. Allò que compta de debò el dia 9 és que el món vegi clarament i gràfica de quin peu calça l’estat espanyol.

    El dia 9 no ens convé una votació presentada a la comunitat internacional com il·legal i boicotada pels qui votarien ‘no’. Ens convé una votació ‘legal’ (eleccions avançades al Parlament) que reflexi l’opinió de tothom.

    Per tot això, el dia 11 de setembre ens cal tot el civisme del món. I el dia 9 de novembre, també.

    L’independència ens la guanyarem nosaltres, sí – però no davant de l’estat espanyol: ens la guanyarem davant la comunitat internacional.

    Jo no vull la independència de Kossovë: vull la dels països Bàltics.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.