Mails per a Hipàtia

Hi va haver un temps que volar m’encantava. Recorde viatges llarguíssims -a Pequín, a Jakarta, a Ciutat del Cap, a San Francisco… que per a mi eren autèntics plaers. Moltes hores per a llegir, per a badar, per a descansar, per a pensar. Ara en canvi els viatges cada vegada em fatiguen més.

Des de Barcelona a Nova York són ben bé nou hores de vol, vuit de tornada. I se m’han fet llargues. Malgrat els vídeos, he vist tres o quatre pel·lícules i malgrat els llibres. Les cames se m’enganxen i el recurs a alçar-te i caminar amunt i avall sembla poc. I les becaines, inevitables, són insuficients. 

Supose que són els anys. I que no m’hauria de queixar. Ok.