Mails per a Hipàtia

El ritual sempre és el mateix: primer que res a Times Square. M’agrada arribar a la ciutat, deixar les coses a l’hotel i baixar a veure l’espectacle lumínic de Times Square. Cada vegada hi ha més llum i cada vegada les pantalles són més espectaculars i grans. Arribarà un dia que no sabran què més inventar. 

Em sorprèn que el procés de peatonització avança. Fa anys que hi treballen però realment estan aconseguint-ho. Avui una bona part de Times Square ja és peatonal. Això li fa perdre aquell estil que tenia quan era plena de taxis grocs i de cotxes que intentaven passar fos com fos però li confereix alhora un aire molt més humà. Si és que l’adjectiu es pot aplicar a un espai tan insòlit com aquest.

Ens posem durant una bona estona a mirar l’ambient des de l’entaulat que han posat a la part alta de la plaça. Tot de gent hi fa fotos, molts d’ells això que ara en diuen ‘selfies’. Em resulta curiós perquè podent fer una foto ben feta s’arrisquen a fer-ne una que mai no queda bé del tot. Les modes tenen eixes coses.

Entre les pantalles hi ha una nova d’una botiga, enorme, que et permet fer-te una foto i enviar-la perquè hi aparega. Les meues xiques ho fan i de sobte me les trobe sobre Times Square en tamany monumental. Riem tots divertits amb l’encert. Efectivament aquesta és la primera cosa que cal fer quan arribes a Nova York.