Mails per a Hipàtia

Mentre espere que els cardenals decidisquen qui governarà l’església m’he entretingut una miqueta repassant els dos llibres que tinc a mà del cardenal Martini, el papa que podria haver estat i que sembla que no serà. És vell, té problemes físics, porta anys retirat a Jerusalem i lidera el sector diguem-ne progressista de l’església. Males credencials, a pesar que tothom el considera com un dels dos grans candidats.En català es va publicar fa temps “En què creuen els que no creuen” (Empúries) , un debat entre Martini i Eco, francament agradable. El cardenal torinés hi desplega la seua gran sabiduria però, sobretot, la seua gran capacitat de diàleg. No és que defense coses que ell no pot defensar, no seria lògic. Però defensa parlar de tot, sense condicions i de forma complexa. Són apasionants, per exemple, les pàgines on discuteixen tots dos què és la vida.Amb tot el llibre que m’ha fascinat rellegir és “Verso Gerusalemme” (Feltrinelli). Fa anys que llisc tot el que cau a les meues mans sobre Jerusalem. Una ciutat que em fascina i que crec que és la ciutat clau del futur més immediat. Martini en fa una aproximació “espiritual” profunda i realment aclaridora. Ell es defineix, defineix el llibre com el d’un “pellegrino alle radici della fede”. I el que fa, de fet, és estudiar com neixen les arrels. Ho fa de forma concreta sobre una ciutat complexa com poques però el que hi explica té validesa universal. I ho fa magnífic. Llàstima que no puga ser papa…