Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

M’han convidat, a propòsit d’Entendre els mapes, a fer una classe a la Universitat de Barcelona. Només puc dir que ha estat una experiència fenomenal per a mi. He gaudit molt del contrast i del debat entre una gent que estava, efectivament, ben preparada per a la discussió.

Mentre tornava, caminant, no he pogut deixar de pensar en què hauria pogut haver estat la meua vida, si hagués optat per un camí diferent del periodisme -suposant que en aquestes coses hom puga optar.

No n’estic, és clar, penedit en absolut del que he fet. Ben al contrari, n’estic ben orgullós. Construir VilaWeb i dotar aquest país per primer vegada en la seua història d’un mitja de masses que el contempla tal i com el que és no és poca cosa. Dit això, però, hi ha contrapartides, personals també.

L’esforç diari, per exemple, deixa poc temps a fer altres coses. Jo he escrit molt. Una barbaritat. Crec que faig un article diari des de fa trent anys o alguna cosa així. I evidentment això acaba sumant i generant una influència i una idea, una forma de pensar.

Però no puc apartar del meu cap la reflexió sobre com hauria estat altrament. Per exemple si en comptes d’haver de fer llibres a correcuita i en hores lliures m’hagués pogut dedicar en cos i ànima a fer-ne un. Un de sol. Quina consistència tindria! Ara, en canvi, sempre tinc la sensació que els llibres se’m queden a mitges. Que no acabe de donar tot el que puc.

I amb la classe m’ha passat el mateix. Si hagués estat professor, en comptes de periodista, m’ho hauria passat cada dia tan bé com ho he passat avui? O és només l’excepcionalitat que fa que el fet siga destacable.

Segurament no paga la pena especular. Tenim una vida i la gastem com millor podem. Al final tot és limita a això.