Catalanets…
Torne de Brusel·les. En l’avió, de Virgin, una veu parla en català encara en la pista abans de despegar demanant al personal que apaguem els telèfons. És evidentment una veu estrangera que s’esforça per fer una bona pronúncia, encara que clarament recolzada en el francès. L’esforç em reconforta després d’un dia que no ha estat precisament plàcid. Al seient de davant, però, s’escolta una veu, en català, que pregunta “¿i perquè ens parlen en català si som a Bèlgica?”. Només se m’acut de respondre dient-li: “perdone és que som a Flandes” (l’aeroport de Brussel·les és a Zaventem). Evidentment el catalanet en qüestió no entèn la ironia i em mira amb cara no sé si de perplexitat o d’ira. Per acabar-ho de rematar em fixe que porta l’Avui d’ahir entre els seus papers. Obric el llibre que porte i llisc -ara estic acabant el relat de Woodward sobre “Gola Profunda”. A l’arribar a Barcelona el subjecte desapareix a tota velocitat. Durant el viatge havia pensat acomiadar-lo amb un “adéu” en flamenc (“Tot ziens”) però no em dóna temps. Deixem-ho córrer doncs…
Probablement aquest senyor, aquest catalanet, es deu sentir més a gust amb els criteris lingüístics que utilitza RENFE els els seus trens de llarg recorregut estatal. Així, si mentre el tren és al Principat la veu és bilingüe en català i castellà, a Saragossa és monolingüe castellana. A l’entrar al País Basc, torna a ser bilingüe afegint-hi l’èuscar, llengua que torna a desaparèixer a l’entrar a Lleó. I a Galícia (i ara el lector ja deu saber quin és el meu recorregut) la megafonia torna a utilitzar dues llengües.
A Suïssa a cada cantó la seva llengua corresponent i punt. I si no que n’aprenguin.
Millor que la confederació helvètica
L’estatut d’autonomia de Portugal !!