Bellesa, en sicilià
Dia llarg de converses i reunions amb periodistes de diversos llocs però especialment sicilians. Membres de l’Ordine m’han explicat les grans dificultats del periodisme sicilià: la fuga de cervells i, com sempre, la màfia. En realitat les dues coses van relacionades. Molts directors de diaris italians són sicilians i ací ho atribueixen al fet que a l’illa “mai no hi ha titulars petits, tot són històries grosses”. Que normalment afecten fins i tot la integritat física dels periodistes que després troben que les amenaces o els problemes a Roma o Milà són cosa de riure, comparat amb el que es viu a Palerm. Per això ens han recordat que les darreres dècades vuit periodistes importants han estat assassinats per la màfia.
I sembla que no hi ha manera de desfer el nus. La màfia no és només una associació de delinqüents i això la fa especialment forta. Segurament perquè l’illa ha estat sempre invadida els sicilians han confiat històricament en una mena d’estat sicilià invisible, que seria la màfia. El problema arriba quan la màfia històrica es transforma al contacte amb la màfia nordamericana i comença el tràfic d’armes, les drogues i la violència extrema, amb cotxes bomba dels anys setanta i vuitanta. Però per a entendre fins a quin punt la visió que tenim fora de la màfia és simplista hi ha prou amb explicar que en sicilià dir-li mafiosa a una xicona vol dir dir-li guapa. Màfia literalment significa bellesa. No és un detall menor.
Part de la trobada l’hem fet al parlament sicilià, que en diuen l’Assemblea. És un palau enorme i extraordinari on hi ha des d’una porta púnica, bastida uns segles abans de crist fins a la darrera modernitat. Tot encavalcant-se una cosa damunt l’altra. Hem vist per exemple una capella amb mosaics bizantins en grec que curiosament estava plena d’escuts amb les quatre barres. He expressat la meua sorpresa per això i m’han explicat que era habitual modificar coses velles afegint-ne de noves. És a dir que algú va fer espai entre els sants bizantins per a posar uns quants rombs quatribarrats, inequivocament nostres.
Lamentablement la gent no té la menor idea d’això. La persona que ens acompanyava insistia una vegada i una altra que allò eren símbols espanyols. Jo li he explicat que no. Que eren símbols catalans però ells mai no esmenten aquesta paraula ni tan sols “aragonesos” que encara seria acceptable. Per a ells tot és espanyol: quan van ser de la Corona d’Aragó i quan van pertanyer a la corona espanyola. Lamentablement per a ells no hi ha cap diferència. No sé si alguna associació treballa les relacions amb Sicília al nostre país però hi ha una autèntica feinada a explicar i recuperar el contacte. Curiosament l’institut Cervantes a Palerm és a la Chiesa di Santa Eulalia dei Catalani.
I els sicilians tenen dues feines.
Primer no confondre’s en el significat de "màfia"; no confondre usos i significats.
Segona, vigilar que qui no coneixem què passa en el seu país, no ens pensem que consideren guapo l’horrible crim (i previs) contra els periodistes assassinats. Entre altres crims i bestieses. Vigilar que els aprenents, presents i futurs aprenents de la seva llengua, no confonguem crim i opressió amb boniquesa.
1) En tota la costa sud, des d’Agrigento fins a Siracusa, no hi trobes poblacions ni platges ni res. Són potser tres-cents quilòmetres que si estéssin a la costa ibèrica mediterrànea estarien atiborrats de turistes. La màfia genera pobresa i subdesenvolupament.
2) Trobes encertat que l’aeroport es digui Falcone Borsellino? Ja sé que no és la intenció, però a mi em va semblar que era com un recordatori: "vostè arriba al país de la màfia, miri el que els va passar a aquests poca-soltes que van tenir la pensada d’anar contra nosaltres".
3) A les guies turístiques jo sí que hi vaig veure molts llocs on es referien a l’època aragonesa. També és cert que la petjada catalana a Sicília és modesta comparada amb la grega o la normanda.
No sé si viatjaràs per l’illa, però si ho fas no et perdis el temple de Segesta. Tot és molt interessant (Agrigento, Piazza Armerina, Siracusa…), però l’entorn de Segesta i els pocs turistes que hi ha et transporten a l’època grega millor que cap altre lloc.
Ja ho diuen bé els sicilians en anomenar espanyols els símbols catalans que es poden trobar a la seva illa, a l’edat mitjana el mot espanyol designava tots els habitants de la península (inclosos els portuguesos), però també seria correcte si els anomenéssim simplement catalans o aragonesos.
La confusió més aviat està en el fet que anomenem Espanya a l’actual estat espanyol, aquesta apropiació indeguda de l’adjectiu prové del s.XVIII on el nom d’Espanya passa a substituir en exclusiva el de Regne de Castella, d’aquí en ve la manipulació històrica. Per explicar-ho més planament, seria com si ara la República francesa canviés el nom i passés a anomenar-se "Europa", i en conseqüència d’aquí un parell de segles consideréssim com a francesos tots els símbols i els territoris on en algun algun lloc aparegui el mot "Europa".
De totes maneres sí que és cert que la majoria d’italians ignoren absolutament el passat català de part dels seu país, suposo que aquest desconeixement ve provocat precisament per la confusió del nom, molts historiadors italians quan van a buscar informació a fonts "espanyoles" (entre cometes) només busquen entre els historiadors castellans. Per altra banda a la història nacional italiana ja li va bé aquesta ignorància, és molt millor identificar els regnes del sud amb un passat borbònic corrupte i espanyol que parlar d’una colonització catalana que va deixar una forta influència en les seves llengües (ells en diuen dialectes).
A mi m´agradaria anar a sicilia,perque m´han explicat que es un lloc molt bonic.
Mai he vist com era pero estic segura que es molt maco.Diuen que es una illa molt asolellada.