Al peu del canó
Deixa un comentariHi ha gent que cada setmana, o cada dia com és el cas, estan al peu del canó. Parle en concret d’un grup d’independentistes que cada dia es troben a Enriqueta Gallinat, despleguen les pancartes i banderes i mantenen la reivindicació viva al bell mig de l’eixample barceloní.
Fa temps que em van demanar que hi anés un dia i ho vaig fer ahir. Em vaig enfudar el jupetí que es posen i vaig estar parlant una estona, explicant com veia la situació del país. Alguna gent del grup no es va mostrar gens convençuda de res i vaig pagar-ho jo, però la majoria va ser extremadament amable. El pas dels anys està amargant una part del moviment, cosa que és lògica i comprensible.
En qualsevol cosa allò més interessant va ser quanta gent va saludar amb gestos d’aprovació, va fer sonar el claxon o fins i tot va demanar de fotografiar-se amb el grup. Un senyal molt positiu i que indica moltes coses. Va haver-hi un espanyol, un de sol, que va insultar i em va sorprendre el grau de violència amb que ho va fer. Realment aquesta gent no té remei…