Això de l’hoquei
Sempre m’ha agradat l’esport perquè normalment et procura alegries barates i senzilles. (De vegades també plores per un partit però poc sovint: la meua filla encara recorda la darrera vegada que ho vaig fer…)
Exemple és això de l’hoquei i la selecció catalana. Jo crec que no havia vist mai un partit d’hoquei. I aquests dies me n’he tragat tres o quatre. M’he encuriosit per saber com caram els porters aguanten ajocats tant de temps o com fan això de picar a terra l’estic per alçar la pilota.
Però sobretot m’ha encantat avui l’alegria que hi havia a la Plaça Sant Jaume i en general al carrer. Molta gent hem sigut feliços veient aquella colla de joves que s’ho han passat bé jugant a Macau i han guanyat el Mundial B. Aquests moments de goig són els que expliquen perquè l’esport sempre tindrà un lloc en les nostres societats.
(Per cert: en alguna de les fotos de Macau, de celebració del campionant, hi ha un jugador o directiu -perquè porta l’acreditació oficial penjant del coll- que va vestit amb una samarreta de VilaWeb. Si algú sabera qui és li agrairiem molt que ens posara en contacte …per regalar-li la col·lecció sencera.