Mails per a Hipàtia

El sis de maig vaig patir un accident domèstic, a resultes del qual he hagut de passar unes quantes setmanes primer immobilitzat i després amb problemes de mobilitat que per sort cada volta són menors. No és que estiga del tot net però ja ho estic prou com per tornar a la ronda de xerrades pels pobles, precisament ara que el moment és tan apassionant.

Fa uns dies vaig participar en un acte a Vic però molt contingut i parlant de periodisme i he fet alguna coseta a Barcelona, que m’exigeix poc en termes físics. Ahir, per això, era el retorn a la rutina, a Sallent.

Aquests actes alguna gent no els interpreta, pel que fa a mi, com cal. Per mi són sobretot una manera de prendre el pols al país. Sol venir molta gent, bastant diversa, i sempre el meu enfoc és una petita introducció i molt debat. Molt debat perquè així entenc què és el que preocupa i el que no preocupa, com a mínim a les bases sobiranistes. Per exemple ahir, dia de canvi de govern, ningú no va preguntar sobre el perquè dels canvis ni es va plantejar el que havia passat. Cosa que com a periodista em fa reflexionar.

Aquesta és la raó de fer tants actes: entendre què pensa la gent. Hi ha periodistes que es dediquen a dinar i sopar tots els dies amb polítics, convençuts que així tenen informació de primera mà que els explica el que passa o passarà. Jo ho faig també molt de tant en tant però em preocupe molt més per anar pels pobles i escoltar la gent perquè estic convençut que és la gent el motor real del que està passant. Enmig de la confusió i la cridòria sobre el canvi de govern constatar, per exemple, que ningú no en fa cas entre els sobiranistes és la millor manera de constatar que no afecta per a res, per més titulars grosses que alguns vulguen posar.

Les xerrades, a més, sempre em permeten reconèixer vells coneguts o conèixer gent nova interessant, normalment en el sopar que acompanya el final de la xerrada, com va passar ahir. I m’omplen d’anècdotes que després puc fer servir. Per exemple ahir va aparèixer de sobte una urna i no us podeu ni imaginar la de bromes que vam arribar a fer sobre el tema…